Manacor
Li deien En Salas Retxa i havia nascut a La Inclusa. pertanyia a Esquerra Republicana. Tenia seixanta-tres anys. Era casat amb Francesca Llull i tenien tres fills. Quan s’apaivagà l’onada de la repressió, sols quedà viu un membre d’aquesta família per contar-ho. Un dels fills, En Tomeu, trobà aixopluc a casa d’una dona que gaudia d’anomenada de bruixa i quan els feixistes, sospitant que l’hagués pogut recollir, es disposaven a escorcollar les estances, encara se’n reia d’ells. «Què voleu, es nin d’En Sales Retxat? Ara sortirà», i girant-se cap al corral, cridava: «Au, Tomeu, surt». I sortia un moixet. Un moixet negre. «Veis? Agafau-lo. L’he fet tornar un moixet». La tragèdia de la familia era consumada, tanmateix. De cinc membres n’havien assassinat quatre i havien requisat el blat, les joies, els muls de Son Sigala. En Llorenç Salas, concretament, morí a Son Coletes el desset d’agost del trenta-sis.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 153.
