El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa. No obstant això, en l’actualitat, el terme es refereix al govern socialista que va exercir el poder breument a la ciutat de París des del 18 de març (formalment el 26 de març) del 1871 fins al 28 de maig del mateix any. La Comuna de París de 1871 va ser el primer […]
Arxiu
Diari de Balears (2011): La mort (equívoca) d’Antoni Coll
Possiblement el carrer més emblemàtic de La Villa és la Carrera de San Jerónimo, de Puerta del Sol al Paseo del Prado. Aquest tram, del novembre de 1936 a l’abril de 1939, portà el nom del felanitxer Antoni Coll. Ara, un treball del Departament d’Història de la Universitat de Valladolid n’ha qüestionat l’existència i conclou que […]
Diari de Balears (2008): Versos per a Antoni Coll (1936)
Miquel Ferrà Martorell «Era un espectacle dantesc en el qual, de vegades, un esquadró de genets envoltava un tanc, que quasi desapareix embotit per les dotzenes de cavalls espantats, amb els ulls fora de les òrbites. D’altres és un tanc que passa sobre la massa de soldats i moros muntats, mesclant-se el soroll dels motors […]
Memoria Civil, n.37 (14-09-1986): El marinero Coll
Antoni Coll i Prohens va nèixer l’1 d’abril a Felanitx, en una casa del carrer de Cala Figuera, de mare felanitxera i de pare sineuer. Era militant de les Joventuts d’Esquerra Rerpublicana i prestà servei a la Infanteria de marina, arma en la qual assolí el grau de sergent. En esclatar la guerra del 1936, ingressà a les […]
Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional
L’Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d’unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881. Fou fundada a Londres al 1864, va agrupar inicialment als sindicalistes anglesos, anarquistes, socialistes francesos i italians republicans. Les seves finalitats eren l’organització política del proletariat […]
Memòria i oblit d’una guerra / Cap. 1 – Història d’una República
Buades Pons, Gabriel
ENTRADA PRINCIPAL
100 anys de lluita de la dona afganesa pel seu alliberament
Dijous dia 7 d’octubre a les 19 h no vos podeu perdre la xerrada a càrrec de Nazanín Armanian, escriptora i politòloga a l’Institut Alcover, Manacor. Organitzat per l’Ajuntament de Manacor.Inscripcions a: enviumanacor.cat
L’Afganistan a l’abisme a càrrec de Gervasio Sánchez
Dia 19 d’octubre a les 19:30 h a Can Oleo es durà a terme la conferència. Dia 20 d’octubre de les 9:30 a la 13:30 es realitzarà el taller a l’Aula de Graus de l’Edifici Ramon Llull. Inscripciones a: sac@uib.cat Activitat gratuïta
El Obrero Balear, n.282 (01-05-1906): Labor nociva
De tal se puede tildar, la que realizaron unos cuentos individuos de juicio bastante extraviado, cinco años ha. La fiesta del 1º de Mayo en esta [ciudad] de Palma, se nos presenta de diferente aspecto, desde aquella fecha, por parte de los trabajadores inconscientes. ¿A qué atribuir semejante cambio? A mi juicio, a los mal […]
El Obrero Balear, n.597 (19-07-1913): La Base Múltiple
Sr. Director de EL OBRERO BALEAR: Habiendo sido injuriado por D. Sebastián Poch en las columnas de su periódico le ruego la inseción de las siguientes líneas: Palma 7 de Julio de 1913 JAIME BAUZÀ En el número anterior de ese semanario D. Sebastián Poch cobrador de la “Base Múltiple”, niega con la mayor desfachatez y […]
El Obrero Balear, n.594 (28-06-1913): La Base Múltiple – a sus socios y al Pueblo.La expulsión de Bauçà
Compañeros, ciudadanos: Después de leída la hoja que los exsocios Bauzà y Gomila dirigieron al Pueblo, el Comité la consideró como un desahogo de su reconcentrada obcecación, haciendo el propósito de callar para no hacerlos caer en el ridículo concepto de los embusteros, publicando la verdad de la cuestión. Pero, en vista de que el muy […]
El Obrero Balear, n.592 (14-06-1913): La expulsión de Bauçà
Nada hubiéramos dicho de la expulsión de Jaime Bauzá de la Agrupación Socialista si él, con sus intemperancias y poca prudencia, impropias de un convencido, no nos obligara a ello, siquiera sea para dejar a salvo la corrección y honorabilidad del partido en la medida por él tomada. Conste, pues, que al tomar la pluma […]
El Obrero Balear, n.502 (04-10-1911): Siempre embrollando / Jaume Bauçà Far
Siempre embrollandoEn el mitin que la “La Federación” y la “Agrupación Socialista” celebró el pasado domingo en la Juventud Radical, a requerimientos del compañero Jaime Vicens, tuve la satisfacción de hacer uso de la palabra, y, al referirme a la actuación que había tomado la prensa sobre la transformación del impuesto de consumos, dije: que, no obstante, la Prensa local haber publicado varios artículos […]
Presentació del llibre «Ateu Martí (1889-1936) Anticlericalisme i compromís republicà»
David Ginard i Ferón, autor del llibre, presentarà l’obra divendres 8 d’octubre a la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Andratx a les 19:30. La Presentació de l’obra de David Ginard s’insereix dins el cicle «Memòria Democràtica» que organitza l’Ajuntament de Calvià amb la col·laboració del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de […]
Presentació de «La Memòria Democràtica a les aules»
Presentació de l’obra d’Elisabeth Ripoll Gil Dilluns 4 d’octubre, a les 19h, a Can Alcover es presentar «La Memòria Democràtica a les aules». Hi intervendran Llorenç Carrió, regidor d’Educació i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma; Sebastià Serra Busquets, Catedràtic d’histeria Contemporània de la UIB; i Elisabeth Ripoll Gil, autora de l’obra. Moderarà lacte l’editora […]
El Obrero Balear, n.482-483-484 (13-05-1911): Conferencia dada en el Centro Obrero de Palma por Jaume Bauçà cuyo tema fue: Consideraciones sobre la táctica.
Consideraciones sobre la táctida de las Sociedades de Resistencia Compañeros: Puesto en el trance de dar una conferencia, no por petulancia ni por sentirme conferenciante, porque, además de ser esto ridículo, sería vana tontería, mejor dicho, “guardar puercos en mi tierra”, como dice el hidalgo Don Quijote. Reconozco la autoridad y competencia de los hombres […]
El Obrero Balear, n.329 (01-02-1908): Historia de la organización obrera en Mallorca / Jaume Bauçà Far
Nuestro colega La Última Hora, publicó en su edición del sábado último, la siguiente información respeto a la “Federación de Sociedades obreras de las Baleares”. Los datos que contiene, hace tiempo que los teníamos en cartera, por lo cual se puede notar que algunos de ellos no se refieran a la actualidad; no obstante, todos merecen […]
Memoria Civil, n.23 (08-06-1986): Dora Amer, l’eco inextingible d’un clam
Dora Amer, l’eco inextingible d’un clam, Memoria Civil, núm. 23 Baleares, 8 junio 1986, Llorenç Capellà Abans del devuit de juliol del trenta-sis, Dora Amer era una criatura aviciada, que es reconeix a la cambra daurada dels records, tot caminant de la mà d’Alcalà Zamora pels carrers de Manacor, sempre sota l’ombra estimada del seu pare, […]
Memoria Civil, n.24 (15-06-1986): Antoni Amer
Antoni Amer, Memoria Civil, núm. 24 Baleares, 15 junio 1986, Antoni Nadal Antoni Amer i Llodrà. Garanya, va néixer eñ 15 de desembre de 1882 a Manacor. Nascut d’una familia humil i orfe de pare i mare. era un al·lot quan s’establí a Manacor com a selleter. L’any 1903 es va casar amb Magadalena Roig. El […]
Antoni Amer Llodrà (Garanya)
Li deien En Garanya. Cinquanta-cinc anys. Casat. El seu ofici : selleter, comerciant, home ric. El seu partit : Unió Republicana. El seu càrrec : Batle de Manacor. Havia estat Gestor de de la Diputació de Balears i compromissari d’Unió Republicana per a l’elecció del President de la República. Anys enrere, havia actuat a Barcelona, adscrit a les Joventuts […]
Articles de premsa
Cultura Obrera Diari de Balears Diario de Mallorca El Abuelo El Dia El Obrero Balear Justicia Social Memòria Civil / 1936 – 1987 Mundo Obrero Última Hora Vida Socialista
Diari de Balears (2009): En memòria de Jeroni Alomar Poquet
En memòria de Jeroni Alomar Poquet / Pere Fullana Avui, 7 de juny, es compleixen setenta-dos anys de l’afusellament del capellà mallorquí Jeroni Alomar Poquet (1894-1937). El 12 de maig de 1937 va ser sotmès a un Consell de Guerra i condemnat a mort, acusat de traició a la rebel·lió militar. La tragèdia del mossèn […]
Diario de Mallorca (2007):Els màrtirs mallorquins dins el bàndol nacional (i II)
Nicolau Pons, Diari de Mallorca, 19 d’octubre del 2007 / Els màrtirs mallorquins dins el bàndol nacional (i II) Baldament a Mallorca en el trienni de 1936-39 no existiren dos bàndols en declarada lluita (llevat del desembarc de Bayo), hi va haver sang vessada a bastament i morts funestes i indiscriminades a voreres de camins […]
Memoria Civil, n.42 (19-10-1986):El cas de D. Jeroni Alomar Poquet
El cas de D. Jeroni Alomar Poquet, Memoria Civil, núm. 42, Baleares, 19 octubre 1986, Antoni Nadal Jeroni Alomar i Poquet va néixer el 7 de juliol de 1894 a Llubí. Era fill de Joan Antoni Alomar, llubiner, i d’Isabel Poquet poblera. La seva familia era una de les més benestants i influents de Llubí. […]
Jeroni Alomar Poquet
Era sacerdot. Va ser l’únic eclesiàstic que trobà la mort a Mallorca. Ignor les raons que l’empengueren a reptar el poder militar, desoint les consignes d’una Església pactista. Jeroni Alomar vivia folgadament. Exercia de vicari vitalici del seu poble nadiu, Llubí, i dedicava bona part dels temps lliure a caçar. Vivia a la Ciutat de […]
Els Norats (1936-1949). Dos antifeixistes a les muntanyes mallorquines de Mateu Morro
L’obra es presentarà el 1r d’octubre a Santa Maria (20.00 hores, Espai Passatemps), el 8 d’octubre a Marratxí i el 15 d’octubre a Bunyola. El llibre Els Norats (1936-1949). Dos antifeixistes a les muntanyes mallorquines (Illa Edicions, 2021) explica la història d’Honorat Tries (pare) i Jaume Tries (fill) els quals es veren obligats a fugir a les muntanyes per no acabar en mans dels falangistes […]
Vives Torrandell, Francesc
Vint-i-vuit anys. Fadrí. Li deien En Peso i treballava de foraviler a la possessió de Son Petit. No se li coneixia cap afiliació política; no obstant això l’afusellaren la nit del vint-i-u al vint-i-dos d’agost del trenta-sis, a la paret del cementiri de la Ciutat de Mallorca. Autor: Rosalia Dalmau
Vives Sureda, Miquel
Li deien En Martina. Quaranta- quatre anys, Casat. Treballava el camp i no se li coneixia cap vinculació política, cosa que fa més difícil esbrinar els motius del seu assassinat. Quan les tropes de Bayo avançaren damunt Son Servera, moltes famílies carregaren el carro i partiren cap a Manacor. Miquel Vives tenia el mul enganxat […]
Vives Bibiloni, Jaume
Trenta anys. Li deien En Ravellet i era germà de Gabriel Vives, també assassinat. Aquest home, del qual ignor les circumstàncies que provocaren la seva mort, pertanyia a Esquerra Republicana i havia negociat per Barcelona, abans d’instal·lar una botiga de queviures a Porto Cristo. Autor: Rosalia Dalmau
Vives Bibiloni, Gabriel
Vivia a Porto Cristo i tenia quaranta-cinc anys. Morí a Son Coletes, el catorze de setembre del trenta-sis Autor: Rosalia Dalmau
Vives, Serafí (fill)
Li deien En Trinxo i En Camel·lo. Tenia uns trenta anys i era fill d’un altre Serafí Camel·lo, també assassinat. Aquest home, En Trinxo o En Camel·lo, va fer una feina mal pagada. Com que era guàrdia jurat, l’encarregaren d’arreplegar els homes que, des de l’Ajuntament, havien de ser transportats en camió a Manacor. Doncs, […]
Vives, Serafí (pare)
Li deien En Camel·lo. Un cinquanta anys. Casat. Treballava de conreador i res no sabía de qüestions polítiques. Així i tot, l’assassinaren, un dia. Autor: Rosalia Dalmau
Lluís Vives, Joan
Li deien En Campet. Vint-i-vuit anys. Casat. Treballava de picapedrer i pertanyia a Esquerra Republicana. El vint-i-cinc d’agost del trenta-set era sotmès a judici, juntament amb altres cent quaranta-sis pollencins, per la resistència a la revolta militar que oposaren el vint de juliol de l’any anterior. El fiscal va sol·liciar desset penes de mort i, […]
Villalonga Ramon, Josep
Tenia uns trenta-dos anys i vivia a Sa Llongeta. El seu ofici? Fuster. El seu ideal? L’anar quisme. Va desaparèixer. Va morir assassinat per les carreteres de Mallorca. Autor: Rosalia Dalmau
Villalonga Ramon, Guillem
Militant de la CNT. L’abril de 1920 va participar en una subscripció a favor de Francesc Sabater Gamundi. El juny de 1922 va participar com a orador, al Teatre Balear, en un encontre de companyia i per crear la F.R. de Mallorca. També fou coautor de varies ponències i dictàmens al Congrés de la FRTM […]
