Arxiu

Binissalem Tenia uns vint-i-cinc anys. Era fadrí i li deien En Carranxim, Tot i que no estava afiliat a cap partit polític, l’empressonaren a Can Mir. Sembla que el tragueren d’allí el vint d’agost del trenta-sis i no se n’han tornat a tenir noves. Una altra versió recollida, afirma que el mataren quan el traslladaren […]

El seu passat és una incògnita per a mi. Passat i present es concentren entorn del seu nom, a les sis del quinze d’octubre de l’any trenta-vuit en el Castell d’Illetes. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 33

Manacor Era foraviler i vivia en Es Castellot. El mataren a Son Coletes el desset d’agost del trenta-sis. Tenia vint-i-set anys i era fadrí. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 33

Porreres Tenia uns trenta anys i estava afiliat a Fraternitat Obrera, El seu ofici? Treure marès a les pedreres de Son Fullana de Llucmajor. El vint de juliol arribaren notícies contradictòries a la pedrera. Hi ha un cop d’Estat, els feixistes són al carrer … En Tomeu Perequelaagafà la bicicleta i s’adreçà a Porreres. Pel […]

Calvià Era foraviler. En Toni des Porxo i, al llarg dels seus quaranta anys de vida, no se li coneixia ni dona ni política. La història de la seva mort és terriblement absurda. Uns falangistes del mateix poble li ordenaren que fes la salutació feixista i no la va fer. Li digueren que cridàs Viva […]

Campos Li deien de Can Catoi i pertanyia al Partit Comunista. Treballava de ferrer. Una tarda el detingueren amb altres paisans seus i al cap d’unes hores els afusellaren en el cementiri de Montuïri. El rector d’aquest poble el donà assistència espiritual. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 32

El devuit de setembre del trenta-set fou pres eñ vaixell Jaume II quasi dos mesos després, el vint-i-vuit de novembre, la tripulació va ser jutjada a l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca. El delicte comès per tots els seus components era la rebel·lió militar i els soldats Jordi Balet i Josep Riera, […]

Vivia a la Ciutat de Mallorca. Fou encausat en el mateix judici que es celebrà contra el sacerdot Jeroni Alomar Poquet. L’acusació era la mateixa per a tots: haver comès actes contraris al Moviment i el condemnaren a mort. Per tal de salvar-li la vida es mogueren moltes influències, però totes foren balderes. L’afusellaren a […]

Ignor qui era aquest home de quaranta-sis anys i casat. El seu ofici, la seva procedència … Ho ignor tot. Resta la seva ombra, fuetejada pel fred ombrívol del novembre. L’assassinaren l’any trenta-sis, dia dos, a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, quan l’eco de les oracions es confonia amb la flaire […]

La història ha engolit la seva vida. Sura el nom. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 31

Pertanyia al Partit Socialista. Trenta-un anys. Casat. Vivia a la Ciutat de Mallorca – carrer Esparteria – i treballava de zelador a la Companyia Telefònica. L’assassinaren a les barreres del cementiri de la mateixa ciutat, la nit del tres de setembre del trenta-sis, una hora abans que les tropes del Capità Bayo abandonassin Porto Cristo. […]

Li deien En Xatet. Vivia a Maó i ignor l’ofici que exercia, Únicament sé que tenia trenta-vuit anys i que era casat. No recalà a Mallorca per pròpia voluntat, ben a l’inrevés. Viatjava com a passatger en el vaixel Jaume Ii quan el prengueren i aquí es va tòrcer la seva estrella. Dia vint d’octubre […]

Palma Era sabater. I el mataren. Va integrar, amb Vicenç Forniers, Simó Fullana i Ramon Fuster, el primer grup d’homes que sortiren de Can Mir, pretesament en llibertat. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 30

Palma Pescador nascut el 1901 a Alacant (o bé a Palma) i assassinat el 9 d’agost de 1936 al camí dels Reis, Palma. De mal nom li deien en Pixorro. De petit la seva família s’instal·là en el barri de Santa Catalina, Palma. Durant la Segona República fou un dels principals dirigents de la CNT […]

Tenia trenta-nou anys. Casat. Vivia a la Ciutat de Mallorca i treballava de venedor ambulant. Un vespre, el vint-i-vuit d’agost del trenta-sis, se l’emportaren a Can Valero, en el camí de Son Anglada, i el crivellaren. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 30

Esporles Li deien En Pifol. Casat. Pertanyia al Partit Socialista i treballava de cuiner. El conduïren detingut a la Prefectura de policia de la Ciutat de Mallorca i, de llavors ençà, no s’han tornat a tenir noticies seves. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 29

Montuiri Li deien En Masseno. Trenta-cin anys, Casat. Havia estar garriguer de Sa Vall i quan esclatà la rebel·lió militar regentava un cafè a S’Arenal, anomenat Can Nofre, en front d’un altra conegut per Ca Na Grina, No se li coneixia cap afiliació política i el seu assassinat és imputable a raons extra-ideològiques. Tot i […]

No era el seu destí Mallorca i, en canvi, a Mallorca trobà la mort. El vaixell en el qual es traslladava de Menorca a Barcelona fou pres per l’esquadra rebel i conduït al port de la Ciutat de Mallorca. Julián Andrés era brigada d’Infanteria i tenia trenta-dos anys. A qualque lloc de l’Estat Espanyol en […]

Manacor Li  deien En Garanya. Cinquanta-cinc anys. Casat. El seu ofici : selleter, comerciant, home ric. El seu partit : Unió Republicana. El seu càrrec : Batle de Manacor. Havia estat Gestor de de la Diputació de Balears i compromissari d’Unió     Republicana per a l’elecció del President de la República. Anys enrere, havia actuat […]

Manacor El record sempre és vençut pel temps i, al capdavall, resta l’entramat burocràtic com a testimoni de la història. Aquest home, Antoni Amengual, havia nascut el vint-i-cinc d’abril de mil vuit-cents noranta-quatre. Era casat o camperol. El mataren possiblement a Son Coletes, el vint d’agost del trenta-sis. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. […]

Calvià Es un més dels morts de les carreteres. La seva mort sols fou una tragèdia: sobre un record familiar de tragèdia: l’afusellament del seu germà: Antoni. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 24

Ciutat de Mallorca Tenia vint-i-sis anys i exercia de dependent. Era fadrí. Cientificament morí d’hemorragia interna. és, aquesta, una manera de llevar aspror a la veritat, perque la veritat nua provoca esgarrafança als mateixos botxins. Bartomeu Amengual va ser mort a la possesió de Can Valero, situada en el camí de Son Anglada, juntament amb […]

(Capdepera – 1890 – Cartagena 1942) Marí de guerra i polític- Cartògraf de l’armada, estigué destinat a Vigo, Granada i Madrid. El 1931, s’acollí a la Llei Azaña i es retirà de l’exèrcit. Durant la II República (1931-36), fou president de l’Agrupació Socialista de Capdepera. El novembre de 1936, fugí amb una barca a Menorca. […]

El mataren. De fet els detalls cobren poca importància quan és palesa la certesa de la mort. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

El mataren a qualque indret desconegut. Un dia desconegut, també. Ha estat impossible reconstruir el seu passat. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Campos Tenia quaranta-tres anys i era fadrí. Les seves afinitats polítiques? Militava a Esquerra Republicana. El seu ofici? Era camperol. El crivellaren, la nit del vint d’agost del trenta-sis, a s’Indioteria, prop del Torrent B Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Quaranta-dos anys. Fadrí. Sols sé que morí en estranyes circumstàncies: el trobaren mort a la vora de la platja d’El Molinar, la nit del vint-i-nou al trenta de juny de l’any quaranta-dos. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Els trets acabaren en la seva vida. És l’únic que sé. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Seixanta-vuit anys. Casat. Morí a Génova, a les set de la tarda del dos de juny del trenta-vuit, juntament amb Joan Torres i Ferrer. Ni l’indret ni l’hora, eren propicis a la mort violenta. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Búger Li deien de Can Ros i tenia trenta-quatre anys. Treballava de missatge i no estava afiliat a cap partit polític. En el judici celebrat dia vint d’octubre del trenta-sis a la Caserna del Carme de la Ciutat de Mallorca, l’acusaren de traïció. Sembla que havia dit que havia sentit com un dels aviadors rojos […]

Llubí Era sacerdot. Va ser l’únic eclesiàstic que trobà la mort a Mallorca. Ignor les raons que l’empengueren a reptar el poder militar, desoint les consignes d’una Església pactista. Jeroni Alomar vivia folgadament. Exercia de vicari vitalici del seu poble nadiu, Llubí, i dedicava bona part dels temps lliure a caçar. Vivia a la Ciutat […]

Llubí Era rellotger i vivia a Manacor. Tenia quaranta-dos anys, esposa i dos fills. Desaparegué la segona quinzena d’agost del trenta-sis, juntament amb la seva muller, Margalida Jaume.  Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 21

Li pertocà una mort, que esvaí tot el seu passat. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 21.

Palma Morí per imprudent. Convertí la barberia en tribuna política mentre li arreglaven el clatell i aprofità l’avinentesa per expressar tota una sèrie d’idees sobre el desenvolupement de la guerra, que no eren gens ni mica favorables als amotinats. El detingueren i l’empresonaren al Castell de Bellver. El tercer vespre ja no hi va romandre. […]