Arrels Democràtiques

Un projecte per a la recuperació de la memòria democràtica

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors

Arxiu

Joan Losa

Treballava de mecànic dentista i pertanyia a Esquerra Republicana. Empresonat a Can Mir, un vespre li anunciaren a ell i a En Cosme Llobera, també pollencí, que serien posats en llibertat. No s’ha tornat a saber res més d’ells. Possiblement moriren a Porreres. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg.98

Can Mir

Nom amb què era conegut un magatzem de fustes situat a l’avinguda de Joan March Ordinas, de Palma. Durant la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra, fou utilitzat com a presó destinada als presos polítics. Fou inaugurada el setembre de 1936, amb detinguts procedents del vaixell-presó Jaume I. Allotjava devers un miler […]

Jaume Lliteras

Era germà de Bernat i Joan, també afusellats. Ignor la data exacta de la seva mort i l’indret on es va produir. Tot i això no és aventurar suposar que morí a Son Coletes. Pertenyia al Partit Comunista. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 96

Bernat Lliteras

Era del Partit Comunista i exercia de Secretari del radi de Manacor. Pertany a una de les famílies més castigades per la repressió. Dos germans seus foren afusellats, i el seu pare sembla que també trobà la mort per la carretera. Ignor el dia en què es produí l’assassinat de Bernat Lliteras, però degué desaparèixer […]

Joan Lliteras

Fou assassinat possiblement a Son Coletes, com també ho foren els seus germans Bernat i Jaume. De Joan Lliteras sé que era corredor de bibicletes i que pertanyia, com els seus germans, al Partit Comunista. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 96

Martínez Tomàs, Vicenç

Vivia a Génova i era casat. Possiblement aquest home era tripulant del vaixell Jaume II i va ser condemnat a mort, en un judici celebrat el vint d’octubre del trenta-set a l’Audiència territorial. L’afusellaren en el cementiri de la Ciutat de Mallorca, el sis de març del trenta-vuit. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg.103

Martínez Tomàs, Manuel

Tenia quaranta-dos anys i era casat. Treballava de picapedrer. Tal volta pressentia la seva mort Manuel Martínez, perquè el cercaven el mes d’agost del trenta-sis, quan tota la terra de Mallorca es clivellava amb una desesperada queixa. Pressentia la seva mort. Manuel Martinez. El seu germà, Vicenç, quasi dos anys després, moriria afusellat. No volgué […]

Josep Bosch

Trenta-cin anys. Casat. Pertanyia al Partit Comunista i era forner. Tenia un forn en El Molinar. Va desaparèixer. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 40

Memoria Civil, n.34 (24-08-1986): Castell de Bellver, els moderns Jovellanos

Castell de Bellver, els moderns Jovellanos, Memoria Civil, núm. 34, Baleares, 24 agosto 1986, Antoni Oliver El Castell de Bellver, va esser també convertit, per les autoritats feixistes, a partir de juliol de 1936 en improvisada presó. Segons diferents testimonis consultats, hi va arribar a haver-hi prop de vuicentes persones detingudes, Els reclusos estaven a […]

Antonio Martínez Martínez

Vivia a la Ciutat de Mallorca. Quaranta cinc anys. Casat. Treia pedra per guanyar-se el pa. A aquest home, el trobaren mort a Sa Teulera, el quinze d’abril de l’any quaranta-dos Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 103

Joan Mas

Tenia uns trenta-quatre anys. Treballava de fuster i peranyia al Partit Comunista. Era un somniador de revolucions. Un dia del trenta-sis va desaparèixer i sembla que l’afusellaren en el Castell de Bellver. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàgs. 104

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, Austria, 20 de abril de 1889 – Berlín, 30 de abril de 1945), político alemán de origen austríaco, que estableció un régimen nacionalsocialista en el que recibió el título de Reichskanzler (canciller imperial) y Führer (caudillo, líder o guía) Como jefe del Partido Nacional Socialista Alemán de los Trabajadores (Nationalsozialistische […]

Friedrich Engels

Friedrich Engels (Barmen (Alemanya), 28 de novembre de 1820 – Londres (Anglaterra), 5 d’agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i co-fundador, conjuntament amb Karl Marx, de la teoria del comunisme modern. Friedrich Engels,  Karl Marx,  Jenny, Laura y Eleanor, 1864 Biografia Nasqué a Barmen (Renània, actualment Wuppertal) dins d’una família d’idees liberals moderades, […]

Karl Marx

Karl Heinrich Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818 – Londres, 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista polític , sociòleg i revolucionari alemany. Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut, sobretot, per la seva anàlisi de la Història en termes de lluita de classes, resumida en l’encapçalament […]

Pere Capellà Roca

(Algaida 1907 – Palma 1954) Dramaturg, poeta i glosador. Fill de Llorenç Capellà Garí i pare de Llorenç Capellà Fornés. Mestre nacional, exerci a Montcada i a Sants (Catalunya), on col·laborà en revistes esquerranes com Cultura obrera i a les mallorquines La Razón, d’Algaida i La Voz de Porreras. A la Guerra Civil, lluità com […]

Rebassa Garcies, Jaume

(Palma 1890 – Renicci, Itàlia 1943) Sindicalista i polític. Des de 1907 exerci de sabater a Mèxic, Marsella i Barcelona. Va esser secretari de la societat de sabaters La Igualdad (1918-19) i de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (1921). Des de 1925, fou membre del comitè executiu de la Unió […]

Luis García Ruiz

(Màlaga 1877 – Palma 1949) Militar. Ingressà al cos d’enginyers el 1895 i, poc després, va esser destinat a Mallorca. Dirigí la construcció de la linea ferroviària de Palma a santany (1917) i el projecte tècnic de la secció subterrània de les estacions a l’escullera del port de Palma. A l’inici de la Guerra Civil, […]

Josep Tomàs Renteria

(Binissalem 1895 – Mèxic 1944) Polític. Es llicencià en medicina, especialitat d’odontologia. Militant del Partit Republicà Federal de Mallorca -PRFM-, el 14 d’abril de 1931 féu part de la Comissió Gestora que prengué possessió de l’Ajuntament de Palma. Fou regidor i batle de Palma (gener-desembre de 1933) i durant la seva gestió destacà la tasca […]

El Socialista

El Socialista és l’òrgan d’expressió oficial del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de la seva fundació, el 12 de març de 1886, apareixent amb periodicitat setmanal a Madrid. Des dels seus començaments va estar lligat a Pablo Iglesias, que en fou el seu director fins a la seva mort. En 1890 va passar a […]

Jeroni Massanet Beltran

MASSANET BELTRAN, Jeroni  – Manitas– (Palma 18782-1934) Polític i advocat. Procedent del maurisme, fou fundador (1914) i president del Foment del Civisme (1914-17, 1926-27, 1930 i 1932-34). Fou director de La Vanguardia Balear. Defensor d’un centralisme autoritari i militarista, ha estat considerat el primer divulgador i apologista del feixisme a Mallorca. Escrivi Carpetazo, no hay […]

Segismundo Moret Prendergast

Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 1838-Madrid, 1913) Economista, jurista i polític espanyol. Va estudiar dret a la Universitat Central de Madrid i va obtenir la càtedra d’hisenda pública a la mateixa universitat. Dirigent liberal i defensor del lliurecanvisme, va destacar pels seus escrits sobre temes econòmics i d’hisenda. Va resultar elegit diputat independent per Almadén […]

Partit Liberal Fusionista

El Partit Liberal Fusionista (o simplement Partit Liberal) va ser un dels dos partits, juntament amb el Partit Conservador, que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauració borbònica de 1874. El principal impulsor en fou Práxedes Mateo Sagasta que al 1880 agrupà els sector liberals més progressistes i fins i tot de centre-esquerra […]

Jean Jaurès

Jean Jaurès, cuyo nombre completo era Auguste Marie Joseph Jean Léon Jaurès (*Castres, Francia, 3 de septiembre de 1859 – París, 31 de julio de 1914), fue un político socialista francés. Biografía Miembro de una familia burguesa de provincias, obtiene el número uno en el acceso a la Escuela Normal Superior de la calle de […]

Juan de la Cierva Peñafiel

Juan de la Cierva y Peñafiel (Mula, 11 de març de 1864 – Madrid, 11 de gener de 1938) fou un advocat i polític espanyol que va ser ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts, de Governació, de Guerra, d’Hisenda i de Foment durant el regnat d’Alfons XIII i, novament ministre de Foment en l`´ultim govern […]

Antoni Fabra i Ribas

Antoni Fabra i Ribas fou un polític socialista nascut a Reus el 1879. Va estudiar a Barcelona. Va col·laborar de jove amb La Revista Socialista de Madrid (1903-1905), però signant com a Marco Antonio. El 1907 es va unir a Paris amb el grup de Jean Jaurès (L’Humanité). Va assistir al Congres socialista de Stuttgart […]

Andreu Pont Llodrà

((Manacor 1861 – Llucmajor 1938) Sociòleg. S’ordenà (1885) de prevere i es dedicà al llarg d’un decenni a l’ensenyament al Col·legi de Segon Ensenyament de Manacor. El 1898, emigrà a Montevideo (Urugui), on inicià la seva trajectòria com a sociòleg. Estudia (1901-03) sociologia a França, Bèlgica i Alemanya, i col·laborà a El Diario de Mallorca. […]

La Gaceta de Mallorca

Diari publicat a Palma del juliol del 1907 al febrer de 1910. En foren directors Andreu Pont Llodrà, fins al novembre del 1909 i Joan Ramis d’Ayreflor (1909-1910). Continuador del Diario de Mallorca, era un periòdic confessional catòlic, d’idees socials avançades. Polemitzà amb els setmanaris tradicionalistes catòlics La Verdad i El Verdadero, que el consideraven […]

La Almudaina

La Almudaina fou un diari en castellà aparegut a Palma de Mallorca del 1887 al 1953, que es fusionà amb el El Correo de Mallorca i donà lloc al Diario de Mallorca. Fundat per iniciativa d’E. Alzamora i G. Sampol. Sobresortí per la secció literària, bilingüe, on col·laboraren bona part dels escriptors insulars d’entre els dos segles, com Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar o Joan Torrendell, entre d’altres. Aquest […]

Margarita Nelken Mausberger

Margarita Nelken Mausberger (Madrid, 1896 – México, 1968) fue una política socialista, y después comunista, española. Fue una de las representantes del incipiente movimiento feminista en España durante la década de 1930. Conocida por su decidida actuación política durante la Segunda República y la Guerra Civil, Margarita Nelken también destacó como crítica de arte, periodista […]

Dolores Ibárruri Gómez

Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, ara part del municipi d’Abanto-Zierbena, País Basc, 9 de desembre de 1895-Madrid, 12 de novembre de 1989), coneguda com la Pasionaria, que seria la Passionera en català, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d’Espanya (PCE).[1] La Pasionaria va destacar com a dirigent política en la […]

Diari de Balears (2011): La sentència de Mateu, a revisió

La sentència de Mateu, a revisió / Llorenç Capellà   La setmana passada Pérez Rubalcaba va donar a conèixer el mapa de les fosses comunes atribuïdes a la repressió franquista. N’hi ha més de dues mil i encara en queden per localitzar. Amb les localitzades, però, tot l’Estat és un cementiri. Caminem trepitjant morts, edifiquem […]

Memoria Civil, n.43 (26-10-1986): Mallorca Nova i Odón de Buén

Mallorca Nova i Odón de Buén. Memòria Civil, núm. 43, Baleares, 26 d’octubre 1986 Les veus de l’exili dels intel·lectuals illencs d’esquerra –Francesc de Sales Aguiló, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Antoni Ma. Sbert, Pere Oliver Domenge …- no es deixà sentir a Mallorca per molts d’anys, com la mort havia enmudit a personatges […]

Memoria Civil, n.30 (27-07-1986): ¿Pactos de arriba entre dirigentes? !No! !Frente Único Revolucionario en la base!

¿Pactos de arriba entre dirigentes? !No¡ !Frente Único Revolucionario en la base¡, Memoria Civil, núm. 30, Baleares, 27 julio 1986, Heriberto Quiñones / Nuestra Palabra El pleno del Comité Ejecutivo de la Internacional Comunista ha caracterizado la situación española como en el momento que «la revolución y la contrarrevolución están forcejeando», Las luchas aumentan, se […]

Memoria Civil, n.30 (27-07-1986): Cuadro de Honor del Partido Comunista

Cuadro de Honor del Partido Comunista, Memoria Civil, núm. 30, Baleares, 27 julio 1986, Nuestra Palabra No pedimos más que se ponga en práctica el tercer punto de las proposiciones presentadas por nuestro partido al Bloque Popular (reposición de todos los represaliados de octubre, ocupación en las empresas y exigencia de responsabilidades a los patronos […]