Arxiu

Tenia vint-i-dos anys i era fadrí. Havia treballat de forner, però estava complint el servei militar a Maó, i el devuit de juliol del trenta-sis, es trobava de permís a Calvià, juntament amb un malhaurat company anomenat Gabriel Calafell. Quan s’assabentà de la rebel·lió militar, en lloc de presentar-se a Capitania, optà per refugiar-se a […]

Li deien En Sollo. Un seixanta anys. Viudo. Treballava el camp i al camp el mataren. Era en una caseta de la seva propietat amb En Francesc Cantó i, sorprenentment, els assassinaren. Un trinxet quedà clavat al meló que anaven a menjar-se. Encara que no s’hagi pogut comprovar, quasi segur que el seu destí fou […]

Manacor Pertanyia al Partit Socialista i compartia amb el seu germà, Antoni, un negoci modest: tenia casetes de fira, cavallets de cartró i pintura que cavalcaven de fira en fira. A aquest home, sembla que l’assassinaren a Son Coletes. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 130.

Vint-i-cinc anys. Fadrí. A les cinc hores de dia set de juny del trenta-set., l’executaren a l’hemicicle del cementiri de la Ciutat de Mallorca. Autor: Rosalia Dalmau

El mataren. Autor: Rosalia Dalmau

El mataren. Altra cosa no sé d’ell. Autor: Rosalia Dalmau

Vint-i-sis anys. Li deien En Carboner i pertanyia a les Joventuts Socialistes Unificades. Morí la nit del quinze de gener del trenta-set, juntament amb dos companys del mateix poble. Era sabater. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 131.

Havia nascut a Barcelona feia vint-i-sis anys, però era un ciutadà més: carrer Francisco Sancho, trenta-quatre, primer. Pertanyia a Esquerra Republicana i el tancaren al Castell de Bellver. El dotze d’octubre del trenta-sis, tot i que queia una imperceptible cameta d’aranya, els presos estiraven les cames pel pati d’armes. Rn un moment donat, una de […]

Li deien En Panxeta. Tenia uns quaranta anys i era casat. Treballava d’encarregat d’una serradora i ningú mai no va sentir que es posàs el mot política als llavis. Així i tot el mataren. Autor: Rosalia Dalmau

Quaranta anys. Casat. El seu ofici: feia soles de sabata. El seu partit: el Socialista. El seu càrrec: Batle. L’onze d’abril deel trenta-vuit, compareixia amb vint-i-vuit persones més del seu poble, davant un Tribunal Militar constituït a l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca. De fet era un judici al poble i es […]

Vint-i-set anys. Fadrí. Era pescador d’ofici. El mataren una de les nits més sagnants de la Ciutat de Mallorca; el tres de setembre del trenta-sis, vigília del reembarcament de Bayo. Joan Planelles morí a Son Pardo.  Autor: Rosalia Dalmau

No he pogut esbrinar el seu passat. Autor: Rosalia Dalmau

Trenta-cinc anys. Casat. Era tripulant del vaixell «Trinidad» i va ser acusat d’adhesió a la rebel·lió per la Sala Primera de l’Audiència  Territorial, dia quinze d’agost del trenta-set. Condemnat a mort, fou afusellat juntament amb dos companys delo mateix vaixell, dia nou o dia setze del mes següent. L’execució va tenir lloc a les sis […]

Li deien En Rafael Andreu. Quaranta anys. Fadrí. Treballava de sabater i pertanyia a Esquerra Republicana. Va ser regidor de l’Ajuntament. Gaudia de molta facilitat de paraula … A aquest home se l’emportaren a matar a la carretera de Sóller, juntament amb un altra paisà seu, En Guillem Mossón, però canviaren d’idea i li badaren […]

Cinquanta- tres anys. Tot i que era alacantí, vivia a la Ciutat de Mallorca. El seu ofici? Aiguader. Altra cosa no sé d’ell, que no sigui una data de mort. Morí el vint-i-dos de maig de l’any trenta-set. Autor: Rosalia Dalmau

La seva mort és la nombre…? Una més, certament. Autor: Rosalia Dalmau

Morí. No he pogut conèixer la seva història. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 136.

Mataren aquest home. Únicament afirm això: el mataren. Autor: Rosalia Dalmau

Li deien En Ros. En Pep Ros. Era espardenyer? Era xofer? Era barber? Gairebé se li atribueixen tants d’oficis com punyalades va rebre el seu cos en el camí d’Illetes. Pertanyia al Partit Socialista. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 136. Natural de Pollença. L’octubre de 1935 participà amb donatius pro presos. […]

El coneixien pe’n Verguera. Treballava de picapedrer i deien que simpatitzava amb el Partit Socialista. Havia viscut a Cuba una bona temporada. Ni allà ni aquí, trobà fortuna. Autor: Rosalia Dalmau

Trenta-sis anys. Casat. Treballava de cambrer i havia viscut llarg temps a França. Tal volta allà va establir els primers contactes amb el Partit Comunista i retornà al poble amb Moscú per senyera. Se’l coneixia com el Comunista de S’Arracó i la seva fama el portà a la mort. Tot i que hi ha versions […]

Pertanyia al Front Únic, com el seu pare. Casat. Trenta-set anys. Era comerciant i l’assassinaren a Son Pardo, el tres de setembre del trenta-sis. Autor: Rosalia Dalmau

Li deien N’Andreu de Na Cella. Uns quaranta anys. Casat. Treballava de foraviler i no se li coneixia cap afiliació política. Unicament el to vehement que emprava per defensar les seves tesis, catalogades de radicals, pot esser la causa del seu assassinat. El trobaren mort dins el terme de Manacor. Per Ses Planes. Autor: Rosalia […]

He agafat el seu nom per la coa, a punt de perdre’s a l’oblit. Existi un tal Joan Pou i Llabrés. Existi un home que mataren i que nomia aixi: Joan Pou i Llabrés. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 137.

Algaida Li deien En Metge. Tenia cinquanta anys it pertanyia a Esquerra Republicana. Tot i que el seu ofici era el de treure marès, era un home ric, que podia permetre’s el luxe de deixar doblers. Potser fos aquesta la raó del seu assassinat, encara que l’embolcallassin amb motivacions de signe religiós. La gent deia… […]

La seva biografia és irrecuperable. El mataren. Autor: Rosalia Dalmau

Cinquanta-cinc anys. Casat. Era jornaler a S’Arracó i possiblement res no li hauria passat si no hagués protegitt Jaume Porcel, conegut com el Comunista de S’Arracó. Joan Pujol i el seu fill Guillem, foren acusats de portar-li menjar, mentre es trobava amagat. Conten que Joan Pujol, quan s’adonà que els anaven a matar, intentà salvar […]

Trenta-set anys. Fadrí. Treballava de cuiner i ignor la seva tendència política. L’assassinaren a la paret del cementiri de la Ciutat de Mallorca, la nit del trenta-u d’agost a l’u de setembre del trenta-sis, tot i que també es dòna com a certa la data del tres de setembre. Autor: Rosalia Dalmau

Vint-i-quatre anys. Fadrí. Era de S’Arracó i treballava de xofer. L’assassinaten juntament amb son pare, Joan Pujol, a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, la nit del nou al deu de novembre del trenta-sis. El delicte que havien comès pare i fill era el mateix: portar queviures a un refugiat, Jaume Porcel, […]

Vint-i-tres anys. Fadrí. Era tripulant del vaixell Jaume II va ser acusat d’adherir-se a la rebel·lió. Va ser sotmès a judici el vint d’octubre del trenta-set a l’Audiència Territorial i el fiscal va demanar per a ell la pena de mort. L’executaren a les sis hores del dia cinc de març del trenta-vuit, a l’hemicicle […]

Vint-i-quatre anys. Fadrí. Era nat a un poble de Càceres anomenat Montehermoso, Santos Pulido, i la casualitat el dugué a morir a terra mallorquina. El setze de juliol del trenta-sis, ell i Joan Giménez, ambdós sergents d’Arti lleria a Menorca, ingressaven a l’Hospital Mi litar de la Ciutat de Mallorca, per tal de sot metre’s […]

Trenta-quatre anys. Casat. Treballava el camp. El detingueren la segona quinzena d’agost del trenta-sis i l’assassinaren a Son Coletes, dia vuit del mes següent … Autor: Rosalia Dalmau

Vint-i-nou anys. Casat. Això és ell: un nom, un ofici i una mort. El nom resta escrit: Joan Quetgles i Serra. L’ofici: jornaler. I la mort, la seva mort: el vuit de desembre del trenta-sis a Manacor. Autor: Rosalia Dalmau

Trenta-un anys. Fadrí. Treballava de xofer. La seva culpa: amagar dins el pou de Son Molí, dos homes perseguits. L’assassinaren un dia d’agost del trenta-sis, en el cementiri de la Ciutat de Mallorca, juntament amb el seu pare, Baltasar Quetgles. Autor: Rosalia Dalmau

Li deien En Sales. Quaranta-tres anys. Casat. Pertanyia a Esquerra Republicana i era tinent de batle. Regentava un comerç de drogueria. Havia estat a l’Argentina i, al retorn, gaudia d’una posició més o manco folgaga. Quan el detingueren, el mes d’agost del trenta-sis, realitzava gestions per refugiar-se en un Consolat. Va trigar una mica a […]

Tenia cinquanta-set anys i treballava de foraviler. Vivia a Ciutat de Mallorca, carrer de l’Impressor Calafat, trenta-u. Dins el pou del seu hort, Son Molí, hi trobaren amagats Jaume Campomar i Julià Cirer. L’encobriment era una falta que no es perdonava. L’assassinaren en el cementiri de la ciutat, el trenta-u d’agost del trenta-sis. Autor: Rosalia […]