Arxiu

Pertanyia a la CNT d’Inca. Era fill d’un carrabiner i li deien de Can Fèlix, L’any 1936 s’afilià a l’agrupació socialista d’Inca. Morí a s’oliverar de Can Ripoll, a mig camí entre Inca i Mancor. Autor: Rosalia Dalmau

Treballava a la «Funeraria Previsora Mallorquina». El trenta de gener del trenta-set, va rebre una notificació urgint-lo a presentar-se a la comissaria de policia. Estrenyat i esporuguit, va presentar-se acompanyat de la seva esposa, Catalina Castro i Cruz. El feren possar sol a les dependències i Catalina va quedar al portal. Més tard li comunicaren […]

El capità d’Artilleria Sebastià Feliu, adreçan-se, en qualitat d’advocat defensor, al Tribunal que jutjava a Ques, va preguntar als seus membres, si cas de condemnar a mort el seu defensat, no els tremolaria el pols. Doncs bé, la resposta fou contundent. No els tremolaria el pols i no els tremolà. Antoni Maria Ques, milionari alcudienc […]

Era un home jove. Fadrí. Possiblement metre d’escola o impressor. El seu record? Una ombra fugissera, inassolible. Deintgut en el Castell de Bellver, un dia. Assassinat, un altre. Un clergue, amic de la familia, acudi a la comissaria de policia per assabentar-se del seu parador. La resposta del funcionari va ser ben lacònica: Aquest home […]

Casat. Ignor la terra del seu naixement, però exercia de carrabiner a Sa Pobla. Antonio Pa lazón havia vingut a Mallorca per tal de com plir el servei militar a Inca i va ingressar al Cos de Carrabiners. El vint-i-quatre de febrer del trenta-set, compareixia a l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca, […]

Els trets li segaren la paraula i la vida. Ignor qualsevol altra circumstància. Autor: Rosalia Dalmau

Quaranta-dos anys. Casat. Vivia a Barcelona i era mariner. Ignor total altra circumstància sobre la seva vida. Morí a la Ciutat de Mallorca, el cinc de febrer de l’any quaranta-un. Autor: Antoni Vanrell

Era carrabiner. El denou de juliol del trenta-sis, una camioneta comandada per personal militar, va aturar-se enfront de la caserna de carrabiners de Sa Pobla i el comandant Castelari, va ordenar als carrabiners Palazón, Orozco i Valcárcel, que pujassin al vehicle i entregassin les armes. Aleshores va produir-se la següent conversa: Orozco: ¿A dónde vamos? […]

El mataren. Desembarcà a Punta Amer amb la Columna de Bayo i trobà la mort sobre terra mallorquinal. Autor: Antoni Vanrell

Alaró Li deien En Fonoi. Tenia devuit anys i no estava afiliat a cap partit polític. Únicament he pogut saber que estava afiliat a una societat instructiva anomenada L’Aurora. Porser per això l’assassinaren, el quinze de gener del trenta-set. Possiblement treballava de sabater. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 124

Tenia quaranta-un anys i era casat. Vivia a la Ciutat de Mallorca – al carrer de Sant Miquel, cent-vint-i-quatre – i exercia de catedràtic a l’Escola Normal de Magisteri. Dia vint-i-set de novembre del trenta-sis, va comparèixer a la caserna d’Infateria Palma 36 per a ser jutjat, car en el moment de la detenció, li […]

Era fogoner del tren. L’assassinaren el desset de setembre deñ trenta-sis, a la una de la matinada, juntament amb Bernat Torres. Moriren a la carretera de Petra, entre Na Borges i Son Doblons. Autor: Antoni Vanrell

Tenia quaranta anys i pertanyia al Partit Socialista. No he pogut concretar gaire el seu ofici: potser fos foraviler, potser es dedicàs a repartir el suc de Can Ripoll. Potser fes els dos oficis. Julià Oliver, des del seu amagatall a foravila, va presenciar l’assassinat de Joan Fullana en el pou de S’Aguila. Ignorava que […]

Li deien En Sereni. Tenia vint-i-set anys. Era president de les Joventuts Socialistes Unificades i treia marès. L’agafaren per Sa Comuna i l’afusellaren en el cementiri de Son Coletes, el mes d’agost del trenta-sis. Autor: Antoni Vanrell

Treballava el camp i era d’Esquerra Republicana. Sembla que ostentava el càrrec de segon tinent de batle amb el Front Popular. El quinze d’agost del trenta-sis, el feren romandre a la presó de la Casa de la Vila i, l’endemà, a primera hora, se l’emportaren a Manacor amb catorze porrerencs més. L’assassinaren a Son Coletes. […]

Li deien En Talaiet. Tenia trenta-tres anys i va pertànyer a les Joventuts Socialistes Unificades. Treia marès, un ofici dur, tot i que havia patit una malaltia greu. Una malaltia estranya. En Miquel Talaiet va viure cinc anys sota una figuera, apartat de tothom, perquè patia possiblement una malaltia contagiosa. A Algaida, encara, perviu el […]

Palma El mataren. L’any i l’indret del succeït són desconeguts per a mi. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 123

Treballava de ferrer i pertanyia a les Joventuts Socialistes Unificades, Sembla que l’afusellaren a la Creu de Porreres, el setze de febrer del trenta-set. Autor: Antoni Vanrell

Don Bartomeu Oliver traspua homenia per tots els porus de la seva pell. Quan en parla, d’una banda m’he de fitxar per força en les seves mans, robustes com dues soques d’olivera: de l’altra, he d¡admetre, amb un cert enuig, que es vuitanta-tres anys d’aquest home han estat un doll de vitalitat que, a penes, […]

Era un propietari ric Miquel Óleo, senyor d’Es Rafalet. Tot i que havia nascut a la Ciutat de Mallorca, es considerava artanenc. Era liberal i populista i va ser el primer senyor del terme que va donar als missatges matalassos per jeure. Conten, conten, que algun o alguns dels milicians de Bayo detinguts per l’Exèrcit […]

Trenta-sis anys. Fadrí. Vivia a la Ciutat de Mallorca i treballava de ferroviari. Quan esclatà la rebel·lió militar estava armat, encara que no va emprar l’arma. La condemna, però, era segura: el jutjaren el trenta de maig del trenta-set i l’afusellaren quinze dies després, el catorze de juny a les cinc del matí a la […]

Palma Ideologia: la desconec. Ofici: el desconec. Únicament sé que li pertocà la mort. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 122

Palma Setanta-dos anys. Casat. El vaixell en el qual viatjava de Menorca a Barcelona, va ser pres per l’esquadra rebel i traslladat a aigües mallorquines. Gabriel Obrador era brigada d’Infanteria i, dia denou de novembre del trenta-sis, fou condemnat a mort. Dos dies després, el vint.i-u era executat en el Fort d’Illetes. Capellà, Ll. (1989): […]

Tenia quaranta-quatre anys i era casat. L’assassinaren a Son Pardo, un vespre especialment actiu per aquell indret, car n’assassinaren set més. Era el tres de setembre del trenta-sis. Jaume Obrador treballava d’empleat. Autor: Antoni Vanrell

Assassinat a la carretera de Sóller, a Son Busquets, la  nit del vint-i-u al vint-i-dos d’agost del trenta-sis. Autor: Antoni Vanrell

Palma Era militar: Sergent. Empresonat a Illetes, morí malalt. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 121

Li deien En Barrera. Tenía trenta-vuit anys i era casat. S’havia dedicat altre temps al comerç, però sembla que l’any trentra-sis vivía per Es Pil·larí i es dedicava a treure marès. Precisament en Es Pil·larí formà part d’un grup d’homes que intentaren resistir-se a l’alçament militar. Així, el vint-i-tres de març del trenta-vuit, era jutjat […]

Li deien En Ximet i desconec tot allò que faci referència a ell i que no siguin detalls de la seva mort. De quin partit era? Quin ofici tenia? Quina era la seva edat? S’amagà a Son Comte, Jaume Nicolau. Un famós capità manacorí va dir al seu pare: «Sabem on és el teu fill. […]

Fill de pares esporlerins, era nascut circumstancialment a l’Argentina i retornà a Mallorca per trobar-se amb una mort de gala el denou d’octubre del trenta-sis. L’afusellaren en el Castell de Bellver, a dues passes de la cel·la on estava reclòs. La història de la seva mort és una anècdota. La història de la seva vida? […]

Tenia uns vint-i-set anys i pertanyia al Partit Socialista. Treballava de fonedor i precisament li mancaven dos dits, perduts en accident de treball. El vint d’agost del trenta-sis, el detingueren a casa seva i l’empresoanren a Can Mir. Cinc mesos després, va desapareixer. L’assassinaren. Autor: Antoni Vanrell

Tot allò que afecta la seva vida m’és desco negut. El mes d’octubre del trenta-sis l’empre sonaren a Can Mir. El nou de gener del trenta set, quan la seva esposa anà a visitar-lo, va assabentar-se que ja era mort. Sembla que l’assassinaren dins el terme de Calvià. Autor: Antoni Vanrell

Palma El mataren. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 119

Trenta-sis anys. Casat. Era taxista de professió i no pertanyia a cap partit polític. La seva falta? Va col·laborar en la fuita del seu germà Miquel, regidor socialista de l’Ajuntament. Dia vuit de desembre del trenta-sis, a la matinada, una barca de bou, aparentment ocupada per pescadors, salpava rumb a Menorca. Els noms dels ocupants […]

Li deien en Sutro. Tenia seixanta-sisi anys i era casat. Treballava de sabater i pertanyia a Esquerra Republicana. Va desaparèixer el vint-i-quatre d’agost del trenta-sis. Aquest dia, un nét va portar-li a la presó una màrfega i un bocí de coca i li comunicaren que el seu padrí ja no necessitava res. Segurament degué mo […]

El mataren. D’on era? Què feia? Què pensava? No he pogut conèixer cap detall de la seva vida. Autor: Antoni Vanrell

Treballava d’empleat. L’assassinaren a Son Coletes el vuit de setembre del trenta-sis, juntament amb Guillem Estelrich, coix com ell, dos coixos contra la paret, quan altra volta creixia la gespa rera les petjades de Bayo. Tenia trenta-tres anys i era casat. Autor: Antoni Vanrell