Arxiu

El mataren a aquest home. Desconec però, la seva vida. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 99

Era nascut a Eivissa, però vivia a la Ciutat de Mallorca, a Son Espanyolet. Abans de la rebel·lió militar, formava part de la brigada d’operaris de l’Ajuntament. Era un home seriós -carrer Barrera cinquanta-quatre: per al qui vulgui informació sobre ell- però els primers dies de setembre del trenta-sis, l’empresonaren al Castell de Bellver. Un […]

Tenia tranta-nou anys i era fadrí.. Treballava de jornaler. L’assassinaren la nit del cinc al sis de setembre del trenta-sis, a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca. Autor: Antoni Vanrell

(? s. XIX – XX) Polític i sindicalista. Ingressà en el Partit Socialista Obrer Espanyol -PSOE- després de la visita d’Antonio García Quejido a Mallorca (1899). Al començament del s. XX fou un dels principals dirigents socialistes a Mallorca. En diverses ocasions fou president de l’Agrupació Socialista de Palma. Era dirigent del sindicat de fusters […]

Únicament serv el nom i la certesa de la seva mort. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 99

El mataren. No sé a on ni com. El mataren. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 99

Seixanta-tres anys. Viudo. Treballava de fora viler i vivia a Esporles, a la possessió de Son Llabrés. La seva estranya mort, atribuïda a una hemorràgia cerebral, va produir-se en el Camí del Jornet, el setze de març de l’any quaranta-u. Autor: Antoni Vanrell

Montuïri Li deien En Piadós. Tenia una seixantena d’anys i simpatitzava amb Esquerra Republi cana. No era un home extremadament politit zat, però. Els falangistes detingueren i empre sonaren a la Ciutat de Mallorca el seu fill Rafel. Inquiet pel destí que pogués córrer, va tocar a totes les portes on esperava trobar ajut per […]

Inca de trenta anys i treballava de Tenia prop sabater. En tenc poques notícies. Sembla que va escriure qualque article en el Foc i Fum, però no se li coneix públicament cap altra representativitat. El sotmeteren a Consell de Guerra a Inca i, condemnat a mort, l’executa ren en el cementiri. Pertanyia a la CNT. […]

Desconec la seva vida i la seva mort. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 98

Treballava de mecànic dentista i pertanyia a Esquerra Republicana. Empresonat a Can Mir, un vespre li anunciaren a ell i a En Cosme Llobera, també pollencí, que serien posats en llibertat. No s’ha tornat a saber res més d’ells. Possiblement moriren a Porreres. Autor: Antoni Vanrell

Ignor totes les circumstàncies que envoltaren la seva mort. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 98

Pertanyia a Esquerra Republicana i era catedràtic de matemàtiques de l’Institut de la Ciutat de Mallorca. El mes d’agost del trenta-sis, l’empresonaren en Fort de Sant Carles i, mesos després, va passar a Can Mir. El vint-i-tres de juny del trenta-vuit, el someteren a judici a l’Escola d’Arts i Ofricis. L’acusació era clara: rebel·lió per […]

A les sis del matí del vint-i-set de gener del quaranta-u queia afusellat en el Fort d’Illetes. Tenia trenta anys i era casat. Autor: Antoni Vanrell

Li deien En Serral i era el pare del batle. Havia estat comerciant, però ja era jubilat el trenta-sis, car tenia setanta-dos anys. Tot això, no era un home apartat del món. Ben a l’inrevés. La seva vocació política revifava, quan contemplava les actuacions del seu fill Pere. El setze d’agost del mateix trenta-sis el […]

Vint-i-set anys- Casat. Regentava un comerç. Pertanyia a Esquerra Republicana i era el batle. L’acusaven, els seus enemics, de radical, tot perquè tenia una paraulal encesa i clara. Abans de la rebel·lió militar va rebre un avís de mort: li penjaren un cap d’ase a la porta de ca seva. El detingueren dia setze d’agost […]

Quaranta-dos anys. Regentava una botiga de queviures i tot i que simpatitzava amb Esquer ra Republicana, no hi estava afiliat. El seu pecat fou, possiblement, el fet de ser germà de Pere Llull. El detingueren el setze d’agost del trenta-sis i l’assassinaren el mateix vespre a Son Coletes. Autor: Antoni Vanrell

Peertanyia a Esquerra Republicana. Tenia cinquanta-nou anys i quan l’assassinaren, el vint-i-quatre d’agost del trenta-sis, feia una setmana que era viuda. La seva sang va caure a Son Coletes, sobre la sang, encara fresca, dels seus fills i de son marit. Era, Na Francesca Llull, la madona de Son Singala, esposa d’En Sales Retxa, i […]

Trenta-sis anys. Casat. Li deien En Galina i pertanyia a Esquerra Republicana. Treballava al camp. El vint-i-quatre d’agost del trenta-sis l’assassinaren a Son Coletes. Autor: Antoni Vanrell

El mataren. Quan? Qui? Com? Certament el mataren. però, quan, qui, com? Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 97

Li deien En Damià. Tenia uns seixanta-cinc anys i a penes servava la vista. No entenia de política i altre temps, quan els ulls eren ulls, havia treballat el camp. Sembla que aquest home havia deixat doblers a un respectable senyor del poble que, amb quatre bales, saldà el deute. Se l’emportaren amb la camionada […]

Vivia en El Terreno. Tenia quaranta-dos anys iera casat. Treballava a Correus. El vint-i-sis de març del trenta-vuit va comparèixer, jun tament amb Vicenç Bennàssar i Ramis, da vant el Consell de Guerra constituït a l’Esco la d’Arts i Oficis. Ambdós eren acusats d’adhe sió a la rebel·lió i ambdós foren condemnats a mort. I […]

Pertanyia a la CNT i era mecànic. El tragueren un vespre de Can Mir i el seu nom va esdevenir passat. Autor: Antoni Vanrell

Li deien En Tomasset. Quedà el record amorós del seu nom. L’assassinaren a Son Coletes. Autor: Antoni Vanrell

Li deien En Caló. Tenia uns quaranta anys. Casat. Treballava el camp i mai no havia parat esment a les qüestions polítiques. El mataren, però. Formà part d’una de les dues camionades d’homes que, de Son Servera, sortiren amb destí a Son Coletes. Autor: Antoni Vanrell

Era transportista i estava afiliat a Esquerra Republicana. Tancat a Can Mir, un vespre el tragueren amb En Joan Losa iningú mai mes no l’ha tornat a veure ni viu ni mort. Autor: Antoni Vanrell

Exercia de mestre d’escola a Sant Joan i simpatitzava amb Esquerra Republicana. El denou de juliol era de vacances a Son Servera i un grup de falangistes de Sant Joan l’anaren a detenir. No era cap home extremista, En Pep Garrofer, però els mestres certament eren tinguts pel càncer del poble. L’assassinaren dins el terme […]

Tenia uns vint anys. Fadrí. Treballava de pi capedrer i era un al·lot molt activista. Quan esclatà la rebel·lió militar, sembla que va mantenir contactes amb els carrabiners de Muleta i després va refugiar-se a Can Bresca. Allí el detingueren i no se n’ha tornat a saber altra cosa. Autor: Antoni Vanrell

Pertanyia a Esquerra Republicana i l’assassinaren a Son Coletes. Li deien En Gorrió. Autor: Antoni Vanrell

Li deien En Pastís. Estava afiliat a Solidaritat Obrera i era gerrer. El quinze d’agost el feren domir a la Casa de la Vila ¡. Ignorava que els galls ja cantaven per a ell la darrera matinada. L’afusellaren l’endemà a Son Coletes, amb catorze paisans més. Autor: Antoni Vanrell

Li deien de Can Ferrer i treballava al camp. Fou un dels catorze homes que passaren la nit del quinze d’agost del trenta-sis a la presó de l’Ajuntament, sense saber que l’endemà serien transportats i assassinats a Son Coletes. Jordi Llaneras era primer tinent de batle i pertanyia a Esquerra Republicana, como el seu germà […]

Tenia uns cinquanta anys. Treballava de ferrer i pertanyia a Esquerra Republicana. El seu germà Jordi, formà part dels catorze porrerencs morts en teringa a Son Coletes. A ell l’assassinaren dins el terme d’Algaida. Autor: Antoni Vanrell

Tenia uns trenta-sis anys. Vivia en Es Molinar. No he pogut esbrinar quin era el seu ofici. Sembla que treballava de picapedrer, però he recollit opinions que el situen com a empleat municipal. Tal volta el dos oficis corresponguin a dues etapes diferents de la seva vida. En canvi ideològicament, sols va tenir una etapa: […]

Era d’Es Secar de la Real. «Mallorca Nova» donà la notícia del seu assassinat. Autor: Antoni Vanrell

Tenia trenta-dos anys i era casat. L’assassinaren a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, la nit del quinze al setze d’octubre del trenta-sis. Autor: Antoni Vanrell

Li deien En Tià Fuster i treballava de fuster. Tenia cinquanta anys i era casat. Abans de produir-se la rebel·lió militar, dimití del seu càrrec de vicepresident d’Esquerra Republicana, perquè el preocupava el caire que prenien els esdeveniments polítics. No obstant aquest voluntari decantament de la vida pública, no va poder salvar la vida. Hi […]