Arxiu

Morí. Únicament tenc la certesa de la seva mort. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 85

Era casat i treballava de foraviler. La seva edat oscil·la entre cinquanta i seixanta anys. Amb certesa em diuen que tenia cinquanta anys. I amb la mateixa certesa m’asseguren que en tenia seixanta-un. A les sis del matí de dia vint-i-vuit de març del quaranta-un, l’afu sellaren a la paret del cementiri de la Ciutat […]

Mort. La descàrraga dels fusells esvaeix la seva història. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 85

Trenta-cinc anys. Fadrí. Li deien En Tòfol Pastes i treballava de sabater. Pertanyia al Partit Comunista. Quan era nin havia caigut d’un tramvia a Marsella i, a causa d’aquest accident, perdé un braç. Lluny d’acomplexar-se per la desgràcia, practicava el seu esport predilecte, el futbol, amb notable èxit: era l’extrem, un bon extrem, de l’equip […]

Era el secretari al poble d’Esquerra Republicana. Treballava al camp. Formà part de l’edició de sis mariandos que se’n portaren a afusellar el quinze d’octubre del trenta-sis, a les costes de Puntiró. Tot caminant, com li havien ordenat que fes, Jaume Gual deixà entreveure el seu desesper: Homo, no em mateu! Com a resposta en […]

Cinquanta-nou anys. No pertanyia a cap partit polític i, cas d’haver-se de definir, possiblement hauria optat per qualque opció conservadora i moderada. Madò Gabriela havia estat molts anys al servei de l’ecònom del poble i, possiblement, sols tenia un enemic: un personatge, al qual l’Ajuntament havia posat una multa de setze pessetes, perquè el seu […]

Tenia trenta-cinc anys i era fadrí. La nit del vint-i-dos al vint-i-tres de setembre del trenta-sis, l’assassinaren a la possessió de Son Puigdorfila, siutada en el Camí dels Reis de la Ciutat de Mallorca. Autor: Antoni Vanrell

El mataren. Desconec les circmstàncies que propiciaren la seva mort. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 83

Morí. Es a dir, el mataren. Aquesta és l’unica cosa certa que puc afegir al seu nom. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 83

Li deien En Manyana. Tenia entre trenta i quaranta anys. Casat. Pertanyia a Esquerra Republicana i vivia a Porto Colom. Treballa va de mariner i estava al servei de Jaume Mas, l’advocat condemnat a mort i executat el vint i-vuit de juliol del trenta-vuit. Ignor per qui nes raons, En Manyana va ser perseguit amb […]

Pertanyia al Partit Socialista. Vivia a s’Arenal i el trobaren mort a la carretera d’Enderrocat.  Autor: Antoni Vanrell

Cinquanta-sis anys. Fadrina. Ignor els seus antecedents polítics i tot allò que faci referència al seu passat. Passat i present, tanmateix, resten resumits en una mateixa data: la del set d’octubre del quaranta-dos. Aquest dia, Francesca Gost, morí a la presó de dones del carrer d’En Sales de la Ciutat de Mallorca. Autor: Antoni Vanrell

El pas del temps corca el records, esvaeix les petjades. D’aquest home no he pogut retrobar cap senya d’identitat. Autor: Antoni Vanrell

Setze anys. Naturalment, fadrí. Feia poc temps que treballava. El seu ofici consistia en canviar les agulles del tramvia a l’acabament de la Costa de Sa Pols. Llegia molt, però no pertanyia a cap partir polític. Sembla que un sacerdot de la barriada de S’Hort des Ca, a on vivia l’encoratjava a estudiar. Llegint el […]

Ignor quan va morir. No he pogut recuperar el seu perfil. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 82

Pertanyia a Esquerra Republicana i era regidor de l’Ajuntament. Li deien En Peixet. La seva vida? Era foraviler, tenia seixanta-quatre anys. Casat. El dia que En Peixet va elegir el seu futur, va ser en el transcurs d’una sessió municipal, car va dir que podien llevar-se les quatre creus que custodiaven les quatre cantonades del […]

Li deien Es Moliner. Trenta-dos anys. Fadrí. Pertanyia a Esquerra Republicana i era comerciant: regentava una fàbrica de licors a Porreres, anomenada Majórica. Era un home alegre, vital. Havia viscut molts anys a Nova York i, aquesta circumstància, li atorgava un esperit cosmopolita i liberal. Es recupera el seu record, girant àgil amb la tonada […]

Li deien En Corona. Foraviler. Fadrí. La seva edad? Incerta. Sembla que tenia quaranta-nou anys, però diuen que sols en tenia trenta-vuit. Certament, el detall no té gaire importància, l’u de setembre del trenta-sis, a Son Coletes. Temps enrere, havia refusat fer-se falangista, malgrat les pressions d’un company seu. Autor: Antoni Vanrell

Era cadirer. Tenia quaranta-nou anys. L’afusellaren a Son Coletes, el desset d’agost del trenta-sis. Autor: Antoni Vanrell

Era picapedrer. Sols conec el darrer capítol de la seva història. Si pogués exercir de novel·lista, no seria cap problema construir un passat escaient. Podria dir quina va ser la vida de Joan Gómez i no m’erraria gaire, però no cal. La seva mort, ben seva la seva mort, es produí a la paret del […]

Era soldat d’Infanteria i va ser jutjat a l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca, el setze d’abril del trenta-vuit. Pesava sobre ell, l’acusació d’haver participat a l’avalot de Cala Morlanda i el condemnaren a mort. Dia denou de novembre del trenta-vuit, a les set del matí, l’afusellaren en el Fort d’Illetes, Tenia […]

Tenia denou anys i treballava a l’empresa «Ferrer de Carreteras». Cantava molt bé Bartomeu Ginard i, tal volta, si no l’haguessin cosit inesperadament a trets, la seva veu hauria adquirit notorietat. Aixó no obstant, la vida de Bartomeu Ginard va quedar en projecte. Estava tranquil a Na Marranxa i berenava de trempó. Què podia témer […]

Li deien En Toni de Son Pentinat. Uns cinquanta anys. Casat. Era conreador i no pertanyia a cap partit polític. Possiblement formà part d’una de les dues camionades d’homes, que se’n portaren a Son Coletes.

Cinquanta anys. Casat. Tot i que havia nascut a un poble de València, vivia a Sóller. Carrabiner de professió, exercia el servei de vigilància a Muleta, un dels primer dies de la revolta militar, i un tinent de l’Exèrcit, per a ell desconegut, anomenat Francisco Lizasoaín, el convidà a entregar les armes. Francisco Lizasoaín era […]

Ignor la seva història. Ignor la seva mort

Li deien En Neula. Vint-i-set anys. Casat. Tot altre record ha quedat esvaït per l’oblit.

Vivia en una possessió d’Es Pil·larí anomenada son Racó. Tenia trenta-set anys i era casat. L’assassinaren a la paret del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, el deu de setembre del trenta-sis.

Era electricista i treballava a GESA. Casat. Es, el seu, un dels noms més rellevants i polèmics del socialisme mallorquí. Quan esclatà l’alçament militar, ostentava el càrrec de president de la Diputació. Dia dinou de juliol, a la matinada, era una de les persones que estaven reunides al despatx del Governador Antonio Espina, quan el […]

El mataren. Desconec el procediment i la causa.

Manacor Era nascut a Maó, però vivia a Manacor, carrer d’En Mas, número set. Havia viscut i treballat a l’Havana i gaudia d’un cert benestar econòmic, que li va permetre constituir-se en mestre d’obres. Obres fetes pels seus homes, varen tenir una indiscutible ressó dins el poble, car asfaltà la majoria de carrers i construí […]

Tenia uns cinquanta anys i era maçó. Professionalment, s’ocupava de dirigir l’Acadèmia «Santo Domingo de Guzmán».

Tenia uns quaranta anys i era casat. El seu ofici: pescador. No mantenia cap mena d’activitat política, cosa que fa gairebé inexplicable la seva mort.

La seva història és totalment desconeguda. Morí. El mataren, això es cert.

Ignor qui era i d’on procedia. Possiblement vivia a la Ciutat de Mallorca, no ho sé. Únicament tenc una certesa: l’assasinaren a l’hemicicle del cementiri nou de la ciutat, la nit de l’ú al dos de novembre del trenta-sis.

Militar, caporal d’infanteria i administrador del vaixell presó Atlante, Afusellat l’1 d’abril de 1939. Havia arribat a Menorca, en una barca, com a fugitiu de l’illa veïna. 

Cinquanta anys. Casat. Tot i que havia nascut a un poble de València, vivia a Sóller. Carrabiner de professió, exercia el servei de vigilància a Muleta, un dels primer dies de la revolta militar, i un tinent de l’Exèrcit, per a ell desconegut, anomenat Francisco Lizasoaín, el convidà a entregar les armes. Francisco Lizasoaín era […]