Antoni Vanrell

Li deien En Puig. Quaranta-cinc anys. Casat. Treballava de picapedrer. Quan va produir-se el desembarcament de les tropes de Bayo a Porto Cristo, va arreplegar la familia i es refugià en una caseta de foravilla. Temia els bombardeigs i va trobar-se amb la mort de cara. Un feixista, que passarà a la història de la […]

Quan el mataren, dents de foc en el pít? Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 70

Vint-i-tres anys. Fadrí. El seu record és. senzillament, una taca de sang. Era executat el vint de maig del trenta-nou, a les sis del matí, possiblement a Illetes. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 70

Tenia trenta-vuit anys i era casat. La nit del deu a l’onze d’octubre del trenta-sis, l’assassinaren a la carretera que condueix al cementiri de la ciutat. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 70

Li deien En Terna. Pertanyia a Esquerra Republicana. Tot i aquesta militància, els motius de la seva mort no apareixen massa clars. Sembla que era protestant i, això, suposava un handicap suficientment important com per no viure tranquil a la Mallorca del trenta-sis. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 70

Casat. Era carrabiner a S’Arracó. Dia vint-i-tres de juliol del trenta-sis, ell i un altre carrabiner anomenat Cabrera, es trobaven de servei per la costa i, quan retornaren a S’Arracó, s’assabentaren per la gent que trobaven a l’entrada del poble, que havien arribat tropes per fer-se càrrec del poder. Preocupats, decidiren refugiar-se a la muntanya, […]

Cinquanta-dos anys. Casat. Ignor la seva professió: sols sé d’ell que pertanyia a la PDF. El mataren a la carretera de S’Indioteria, la nit del trenta-u d’agost del trenta-sis. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 69

El trobaren mort el tretze de setembre del trenta-sis a la possessió S’Alqueria Blanca, siutada a la carretera que uneix  Porreres amb Felanitx. Portava dos dies mort, car sembla cert qaue l’assassinaren a les cinc de l’horabaixa del dia onze, disparant-li dos trets al cap. Quin era el seu ofici? Quin era el deute que […]

Trenta-un anys. Casat. Pertanyia al Partit Comunista i era sabater. El detingueren a ca seva i l’afusellaren la nit del dotze d’agost del trenta-sis a l’Amanecer, juntament amb Antoni Garau i Cristòfol Guardiola. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 68

Era d’Esquerra Republicana i conduïa un camió. Se suposa que el mataren per la barriada ciutadana de l’Amanecer. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 68

Tenia vuitanta-un anys. Casat. Pertanyia al Partit Socialista i exercia de metge. Home de prestigi intel·lectual reconegut, va rebre pressions de les forces d’ocupació perquè realitzàs un parlament en elogi de llur actuació. Sembla que va ingerir dos tubs de barbitúrics i morí. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 68

No he pogut conèixer la historia d’aquest home. Sols he sabut que el mataren. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 68

El mataren. No dispós d’altre detall per il·lustrar la seva història. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 68

El mataren. Indret: desconegut. Data: desconeguda. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 68

Dia catorze de setembre del trenta-set era jutjat a l’Escola d’Arts i Oficis per adhesió a la rebel·lió. Tenia trenta-sis anys i era fadrí. L’afusellaren a l’hemicicle del cementiri de la Ciutat de Mallorca el vint-i-set de gener del trenta-vuit. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 68

No pertanyia a cap partit, però era una veu del poble. El seu nom, Llorenç Cartutxo, adquiri justa fama de bon glosador a tot Mallorca. El seu ofici era el de foraviler i, a entrada de fosca, feia les crides. Possiblement l’assassinaren a Porreres. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 67

Tenia vint-i-nou anys i era fadrí. Vivia a Lloret i tal volta li hauria convingut oblidar aquest poble, el mateix dia que hi posà els peus. És clar, que la circumstància a la qual s’atribueix la seva mort, és d’una frivolitat alarmant i s’hagués pogut produir a qualsevol altre poble que no fos Lloret. Julià […]

Vivia a Son Ferriol i pertanyia a Esquerra Republicana. Ignor tota altra noticia que faci referrència a ell. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 67

Estava afiliat a la UGT i com que treballava de forner, l’elegiren President del Sindicat de Forners de la Ciutat de Mallorca. El propietari d’un forn ordenà la seva mort i quatre homes l’assassinaren dins el terme de Campos. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 67

Li deien en Carrinxet. La seva participació politica es va canalitzar per mitjà de l’Ajuntament, del qual era regidor, i per la militancia a la UGT. Treballava en una fabrica de sabates i encar he pogut concretar l’estel del seu record. “No hi haurà mai cap sant damunt la terra com ell”. El dia quinze […]

Quina mort degué ser la seva? Quina por degué copejar-li els ulls? Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 67

Res no queda del seu passat. El nom, esgrogueït pels anys de silenci.

Res no queda del seu passat. El nom, esgrogueït pels anys de silenci. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 67

Fadrí. Denou anys. Estudiant. Una vegada acabada la guerra a tot arreu de l’Estat, el vint-i-u de juliol del trenta-nou, va ser jutjat a l’Escola d’Arts i Oficis pel fer d’haver-se adherit a la rebel·lió. Repetesc: la guerra havia acabat,. tenia denou anys, era estudiant … Així i tot va ser condemnat a mort i […]

Li deien En Corteró. Trenta-un anys. Fadrí. Treballava de picapedrer i pertanyia al Partit Socialista. El catorze de juny del trenta.vuit va ser sotmès a judici a l’Institut Ramón Llull, acusat, juntament amb trenta-sis paisans, d’haver-se adherit a la rebel·lió. Condemnat a mort, l’executaren a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, a […]

Era guàrdia civil a Pollença i l’acusaren d’adherir-se a la rebel·lió, en un judici celebrat el vint-i-quatre de juny del trenta-set, a l’Escola d’Arts i Oficis a mort, l’afusellaren al cementiri de la Ciutat de Mallorca el denou de juliol. Tenia vint-i-vuit anys i era fadrí. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. […]

Quaranta-cinc anys. Casat. Pertanyia al Partit Socialista i treballava de ferroviari. Arribà a exercir el càrrec de president del sindicat de la Unió Ferroviaria. L’assassinaren a S’Eriço, la nit del nou al deu d’agost del trenta-sis. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 66

Dia quatre de març del trenta-vuit, era jutjat a l’Escola d’Arts i Oficis, acusat d’adherir-se a la rebel·lió. No li quedava un mes de vida. Dia tres d’abril a les deu del vespre, era afusellat a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca. Deixava esposa i trenta-quatre anys viscuts. Capella, Ll. (1989) Diccionari […]

Li deien En Pipado i tenia vint anys. Fadrí. Sense professió coneguda, tot i que se li coneix un ofici ben poc remunerat: repartia la premsa del Partit Comunista. El seu pare havia participat en la resistència que s’organitzà a l’Ajuntament del poble el denou de juliol  del trenta-sis, i per aquest fet, va ser […]

Li deien En Frescal i tenia prop de vint-i-cinc anys. Altres senyes: pertanyia a la CNT i treballava el camp. Dos germans el mataren a la carretera d’Alcudia, a Son Fuster concretament. Home jove, va escapar-se de les mans dels seus assassins i s’amagà per la propera garriga. Tanmateix va patir un bon cansament debades. […]

Era brigada d’Infanteria o es traslladava de Menorca a Barcelona, quan va ser pres el vaixell per l’esquadra rebel. Conduïts els tripulants a Mallorca, tots els militars que hi viatjaven, més un paisà de Pollença anomenat Bonjesús, foren jutjats per atemptar contra el Ban de Guerra signat pel General Goded, el denou de juliol del […]

Li deien En Ravell. Trenta anys. Casat. Treballava de cadirer i no pertanyia a cap partit polític. Per això no tenia por, tot i que el seu germà Pere s’havia amagat per foravila, intentant defugir inútilment la mort. La seva esposa, més temorenca, l’havia advertit: «No surtis els vespres. No vagis al cafè». Tanmateix el […]

Treballalva de fuster, però es dedicava especialment a fer cadires. Era casat. Tenia una quarantena d’anys quan el mataren a Son Coletes, el vuit de setembre del trenta-sis. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 63

Era picapedrer i pertanyia al Partit Socialista. Li deien En Sebastià des Cos i era regidor de l’Ajuntament. Un vespre se l’emportaren cap a la mort de la carretera. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 63

«El dia tres de gener / damunt les onze del dia / varen trobar s’esparter / dedins es llit de sa filla». La glosa vergonyant ja la cantaven els nins pels carrers, abans que l’assassinassin i la seguiren cantant, després que hagués pagat amb la seva vida la brutalitat d’un feixisme vilatà. A Rafael Estades […]

Era nascut a un poble d’Almeria, però s’havia casat i vivia a Mallorca. Va ser una víctima aïllada de les matances de les carreteres i ignor quina era la venjança que intentaren satisfer els seus botxins. El cas és que morí el set de març del trenta-set en el Camí dels Reis quan l’Exèrcit ja […]