Antoni Vanrell

Búger Li deien de En Roget. Tenia cinquanta-tres anys i era casat. Exercia el càrrec de guàrdia municipal. Malgrat fos home d’esquerres, no pertanyia a cap partit determinat. Un dia va rebre una requisitòria perquè es presentàs a Inca. La cosa és que ell va agafar el camió correu i va presentar-se, sense sospitar que […]

Búger Li deien de Ca s’Homo. Tenia quaranta anys i la seva veu era escoltada dins la UGT. Treballava de tramviari, cosa que l’obligava a viure a la Ciutat de Mallorca, carrer Beatriz de Pinós, cent-quatre. Tenia un parent polític: el batle Joan Alemany era cunyat seu. Ambdós moriren assassinats. Jaume Capó era tot coratge. […]

Esporles Li deien En Torradet. Trenta anys. Fadrí Pertanyia al Partit Socialista i treballava d’oficinista a l’Ajuntament. El catorze de juny del trenta-vuit va comparèixer amb trenta-sis paisans seus, davant un Tribunal constituït a l’Institut Ramon Llull de la Ciutat de Mallorca, acusats, tots ells, d’haver-se adherit a la rebel·lió. Condemnat a mort, l’executaren a […]

Ignor els detalls que enrevoltaren la seva vida i la seva mort.

Andraitx Quan es va prendre foc l’església de Sant Jaume de la Ciutat de Mallorca, algú afirmà haver vist En Sebastià Canyelles entre els incendiaris. El dia que es produí aquest incident devia tenir setze anys, tal volta desset. Era un nin. Es una història trista, malaltissa la seva. Sebastià va estar empresonat a Can […]

Li deien de Can Valent a la barriada de Génova. Li deien … perquè el seu record a penes és recuperable. El fet que no fos un pres polític esvaeix la seva imatge. Estava empresonat i l’hagueren d’internar a l’hospital a conseqüència de les pallisses que havia rebut. Tanmateix era incurable; l’havien esclatat i al […]

Palma Tenia uns trenta-cinc anys. Casat. Regentava el cafè de Can Borra en Es Vivero i no mantenia militància política de cap mena. La història de la seva mort és una mica obscura. Asseguren que un falangista molt representatiu de la seva barriada, li devia cent duros i que aprofità l’avinentesa per retreure una vella […]

Li deien En Cerol i treballava de jornaler. Altres senyes? Superava la quarantena i era casat. Aquest home, com tants d’altres, comparegué dia vint-i-cinc d’agost del trenta-set a la Biblioteca Provincial per respondre dels fets esdevinguts a Pollença el vint de juliol de l’any anterior. El fiscal li demanà pena de mort i pena de […]

El seu record deu romandre clos dins qualque calaixera. No he pogut esbrinar-lo.

Tenia cinquanta-nou anys. Era el batle i membre d’Esquerra Republicana. El seu ofici era el de mariner, però no l’exercia perquè vivia de rendes. El judici en el qual el condemnaren a mort, fou sense cap mena de dubte un dels més espectaculars de tots el que es celebraren, car foren encausades cent-quaranta.set persones entre […]

Vint-i-tres anys. Fadri. Era mestre d’escola o treballava en el col·legi de San Francesc d’Inca. Quan esclatà la rebel·lió militar es refugià amb Fernando Leal i Crespo, a la possessió de Gabellí, de la qual el seu pare era l’amo. Sense cap possibilitat d’escapatòria, ambdós no pogueren mantenir altra esperança més que la d’ajornar la […]

Trenta-sis anys. Casat. Vivia a Sa Vileta i la matinada del vint-i-tres d’agost del trenta-sis, el trobaren mort a Sa Riera. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 45

Trenta-nou anys. Casat. Pertanyía al Partit Comunista i treballava de sabater. Son pare, Miquel Campins, fou un dels fundadors de Solidaritat Obrera i, sense cap mena de dubte, l’influí en les seves inclinacions esquerranes. L’assassinaren en el quilòmetre tres de la carretera de Sóller, la nit del devuit al denou de setembre del trenta-sis. Els […]

Vivia a Pollença i el coneixien per Joan de Na Molinera. Treballava de gerrer i estava afiliat al Partit Socialista. Les condicions en què es produí la seva mort, possiblement no es desvetllaran mai. Asseguren que el despenyaren per l’avenc de Ca Na Borrassa, situat al Mal Pas. Un avenc profund, inassequible. No obstant això, […]

Els seus cognoms fan pensar que no era mallorquí. No he pogut esbrinar la seva procedència ni les raons per les quals el condemnaren a morir a Mallorca. Tenia vint-i-tres anys i era fadrí. L’afusellaren a les sis del matí de dia vint de maig del trenta nou. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. […]

Li deien des Torrent. Sembla que vivia a Establiments, però regentava un cafè a Esporles: el cafè dels republicans. Tenia trenta-vuit anys i era casat. Pertanyia al Partit Socialista. El catorze de juny del trenta-vuit va ser jutjat a l’Institut Ramon Llull, juntament amb trenta-sis paisans seus, per haver-se adherit a la rebel·lió els primer […]

Li deien de Can Miquelet i, abans d’incorporar-se al servei militar, feia d’agricultor. El denou de juliol l’agafà de permís al seu poble i, en lloc de presentar-se a files, tal i com ordenava el Ban de Guerra signat pel general Goded, optà per refugiar-se a les muntanyes amb Toni de Son Mir. A Na […]

Era de Can Calet i es dedicava a la ramaderia sense gaire pretensión. Simpatitzava amb les idees socialistes. Tal volta això fos la causa de la seva desaparició. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 42

Li deien En Biel de Sa Costa. L’assassinaren a Palma Nova. Formà part d’una edició de vuit homes que mataren el mateix vespre. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 42

Calvià Li deien En Sebastià des Porxo. Altra cosa no en sé, que no sigui la certesa que el mataren, juntament amb set homes més del poble, posiblement per la zona de Palma Nova. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 42

Santa Maria Pertanyia al Partit Socialista i fou membre de la comissió gestora de l’Ajuntament. La seva edad? Ai, la seva edad …! Era de la quinta del vint-i-set. Els records i les dades s’han de recuperar amb pinces. Era casat. Era picapedrer. Li deien En Bergantet … Doncs bé, a aquest home l’afusellaren el […]

Nascut a Sevilla el 1893 i assassinat a Mallorca a el 4 de gener de 1937. El 1936 vivia a Palma. Era T. anarquista. Va estudiar magisteri, però sem t bla que no va acabar la carrera. Va donar clas se als obrers a l’Ateneu Llibertari de València. A Mallorca feia feina de rellotger. El […]

Pollença Era nebot en segon grau del bisbe Miralles i així i tot no pogué salvar-se. Morí apunyalat en el camí d’Illetes. En Bartomeu del Lloquet era un home de paraula incisiva que, a més gaudia d’un indubtable ressò popular. Al marge d’ostentar el càrrec de segon batle, les seves simpaties per l’anarquisme el portaren […]

Campos Tenia uns cinquanta anys. Era jornaler i possiblement estava afiliat a Esquerra Republicana. Cas de no estar-hi, simpatitzava amb aquest partit. El mataren la nit del vint d’agost del trenta-sis, prop del Torrent Barbarà. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 42

Son Servera Li deien En Vell. Uns trenta anys. Casat. Era baldat. Quan l’acompanyava la salut havia treballat de fuster, però mai no havia pres positures polítiques. Tot i això l’assassinaren, possiblement a Son Coletes. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 41

Son Servera Li deien En Rava. Uns seixanta anys. Casat. Tant ell com el seu germà Bernat, treballaven de conreadors i mai no havien pronunciat la paraula política. Ignor, per tant, els motius que provocaren la mort d’un d’ells. Ambdós però, foren conduïts per un viarany de la possessió de Xiclati, situada entre Artà i […]

Palma Sembla que era brigada d’Artilleria. Tenia quaranta-cinc anys i era casat. El mataren dia vint-i-sis d’octubre del trenta-sis a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 41

Palma Era del Partit Socialista i havia estat regidor de l’Ajuntament. El devuit de juliol s’amagà a ca son pare i gaudí d’una relativa tranquil·litat. Passava que, dies abans de la rebel·lió militar, la seva esposa i el seu fill s’havien embarcat cap a Barcelona per assistir a l’Olimpiada i tothom s’imaginava que ell també […]

El mataren. Com? A on? Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 41

Qui era Francesc Bosch? Què pensava? Com va glaçar-se-li la rialla? Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 41

Palma Trenta-cinc anys. Casat. Pertanyía al Partit Comunista i era forner. Tenia un forn en El Molinar. Va desapareixer.  Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 40

Palma Era anarco-sindicalista i sabater d’ofici. Però allò que el distingia dels altres companys, era el cant. Cantava molt bé i gaudia de justa fama. La seva mort és una incògnita. Desaparegué. A la majoria de desapareguts els trobariem en els fossars de Son Coletes de Manacor o de La Creu de Porreres. Capella, Ll. […]

Alaró Trenta-tres anys. Fadrí. Treballava de picapedrer i pertanyia a les Joventuts Socialistes Unificades. La nit del setze al desset d’agost del trenta-sis, li buidaren el cap d’un tret, en el Camí Roig de la Ciutat de Mallorca. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 40

Trenta-tres anys. Casat. La nit del denou d’agost del trenta-sis, el deixaren mort en el quilòmetre cinc de la carretera de Manacor. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 40

Manacor Era casat i tenia quaranta-dos anys. Vivia a foravila i era foraviler. El mataren a Son Coletes el set de setembre del trenta- sis. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 40

Artà Estava afiliat a Esquerra Republicana i era gestor de l’Ajuntament. El vint-i-set d’agost del trenta-sis el tancaren a la presó de Manacor i, de llavors ençà, no se n’han sabut noves. Possiblement morí a Son Coletes, com tants d’altres desapareguts. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 40