Rosalia Dalmau

Era baró, l’esmentat cavaller i secretari general de L’ Intransigente. Morí a Porto Cristo el desset d’agost del trenta-sis. Segons Bernanos no li va servir de res el fet de ser periodista, per justficicar la seva presència entre les tropes de Bayo. Guy de Traversay portava en una butxaca una carta amb el segell de […]

Trenta-dos anys. Casat. No pertanyia a cap partit i treballava de cami-raler. Tal volta per honrar el seu ofici, l’assasinaren en una cuneta de la carretera. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 174.

No he trobat rastre del seu passat. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 174.

Artà Trenta anys. Viudo. Vivia a Manacor, on treballava de picapedrer. Actuava com a caporal de Milicies i estava destinat a Cala Morlanda. Participà activament en l’avalot que allí va tramar-se. Des de Cala Morlanda havien de sublervar Manacor. Havien de sublervar tota la Mallorca. El dia assenyalat, partiren carretera envant, cap al poble. A […]

Li deien de Ca Na Blaia. Cinquanta-tres anys. Casat. Dia vuit de març del trenta-vuit, era jutjat a l’Escola d’Arts i Oficis per un delicte d’adhesió a la rebel·lió. El condemnaren a mort i l’executaren a les nou del matí del sis de maig del trenta.vuit, un temps esplèndid per viure. L’indret escollit: l’hemicicle del […]

És germà de Joan Torres, també mort. Desconec qualsevol altra circumstància. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 173.

El mataren. Al seu germà Josep, també el mataren. No he pogut reconstruir les seves petjades. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 173.

Ignor per què el mataren. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 173.

Cinquanta anys. Casat. El seu record és solament una data de mort produïtda a una hora gens habitual, la set de la tarda, i en un indret no gaire freqüentat pels escamots: Génova. Morí, juntament amb Joan Alomar i Vicens, el dos de juny del trenta-vuit.  Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. […]

El mataren a qualque indet desconegut. M’ha estat impossible destriar qualsevol senya personal. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 173.

Seixanta-sis anys. Casat. No he pogut establir clarament la seva filiació. Era republicà. Tal volta socialista. Li deien de Can Piti i tenia una pedrera en propietat. El fet que l’assassinassin, pot relacionar-se amb el negoci. Hi havia un competidor, al qual destorbava la gran sol·licitud de pedra que els empresaris feien a Llorenç Piti. […]

Porreres Vint-i-quatre anys. Casat. Treballava de mecànic i pertanyia a Esquerra Republicana, com el seu germà Miquel. Diuen que feia el servei militar quan l’assassinaren, però aquest és un punt que no he pogut comprovar. El cert és que el cosiren a punyalades la nit del quinze al setze d’octubre del trenta-sis, en el Camí […]

Porreres Tenia uns vint-i-sis anys i exercia de mestre d’escola en el mateix poble. Era un home molt actiu i gaudia d’una forta incidència política entre els seus paisans. Pertenyia a Esquerra Republicana i, a part de ser regidor, dirigia el setmanaria La Voz de Porreras. No és estrany que fos un dels homes més […]

Llucmajor Vint-i-sis anys. Fadrí. Era un home amb molta incidència política i pertanyia al Partit Comunista. Aquest home, Antoni Zanoguera, va ser detingut a una caseta de la possessió Son Granada, tot just esclatada la rebel·lió militar, el denou de juliol. L’acusaren de tenir armes – concretament una pistola STAR – i el tres de […]

Trenta anys. Fadrí. Pertanyia a les Joventuts Socialistes i era sabater. L’assassinaren, juntament amb Miquel Pericàs i Jaume Ordines, la nit del quinze de gener del trenta-set. Autor: Rosalia Dalmau

Quaranta-quatre anys. Casat. Li deien En Moreó i tenia un cafè a Sa Bassa. Precisament a Sa Bassa es va forjar la seva tragèdia. Un grup de detinguts eren exhibits, cara a la paret, quan un d’ells, adeçant-se a Moreó, li manifestà que la set el turmentava. El nostre home no va pensar dues vegades […]

Li deien En Boquet. Vint-i-tres anys- Fadrí. Treballava el camp. com el seu pare, i pertanyia a Unió Republicana, també com el seu pare. No és estrany, doncs, que l’assassinassin juntament amb son pare, el set de setembre del trenta-sis, a Son Coletes. Autor: Rosalia Dalmau

Cinquanta-cinc anys. Casat. Era l’amo del cafè Can Noi de Porto Cristo i no pertanyia a cap partit polític. El seu pecat, precisament, fou el de ser l’amo del cafè de Can Noi, perquè allà es refugiaren unes trenta persones, entre milicians i milicianes, que no s’havien pogut reembarcar quan les tropes de Bayo varen […]

Setanta-dos anys. Vidu. Treballava de jornaler i viva a la Cituat de Mallorca, carrer Gerreriam vint-i-dos. Va ser assassinat la nit de l’u al dos de setembre del trenta-sis, a la carretera de S’Indioteria, prop del pont de Bunyola. Autor: Rosalia Dalmau

Gairabé tot ho ignor ho ignor d’aquest home, recuperat amb pin ces de l’oblit, Tenia uns quaranta anys, Era escultor. Pertanyia a la PDF i portava dotze anys vivint a la Ciutat de Mallorca. Al marrge de la seva mort, certament indiscutible, hi ha un fet comprovat: va estar tancat en el Castell de Bellver  […]

Morí. L’indret i la data són detalls impossibles d’esbrinar. Autor: Rosalia Dalmau

Vivia en Es Coll d’En Rebassa. Tenia quaranta-dos anys i era casat. Pertanyia a Esquerra Republicana. L’assassinaren entre el quilòmetre catorze i quinze de la carretera de Manacor, la nit del vint-i-u al vint-i-dos d’octubre del trenta-sis. Autor: Rosalia Dalmau

Casat. Quaranta-un anys. Pertanyia a Esquerra Republicana i era vice-secretari del Consell de Districte de Ciutat de Mallorca. L’assassinaren a la paret del cementiri de la mateixa ciutat, la nit del nou al deu d’octubre del trenta-sis. Autor: Rosalia Dalmau

Tenia uns quaranta-cinc anys. Casat. Treballava a Son Servera de guarda-vies. No estava afiliat a cap partit polític i, per tant, són una incógnita les raons que propiciaren el seu assassinat. Possiblement se l’emportaren a Son Coletes, amb una de les dues camionades de presos que sortiren del poble. Autor: Rosalia Dalmau

Vint-i-un anys. Fadrí. Era picapedrer. L’assassinaren la nit del vint-i-tres al vint-i-quatre de setembre del trenta-sis, a les barreres del cementiri de la Ciutat de Mallorca. Autor: Rosalia Dalmau

A ell i a Miquel Muntaner, els mataren a Pula el sis d’octubre del trenta-sis. Autor: Rosalia Dalmau

Vint-i-sis anys. Fadrí. L’executaren en el Fort d’Illetes el dos de setembre del quaranta. Clarejava el dia: eren les cinc. Autor: Rosalia Dalmau

Trenta-sis anys. Casat. Pertanyia al Partit Socialista i era regidor de l’Ajuntament. Per guanyarse el pa, suor i carretera, venia fantasia: regentava amb el seu germà, Roger, un negoci de cavallets i casetes de fira, L’assassinaren a Son Coletes el set de setembre del trenta-sis. Autor: Rosalia Dalmau

No he pogut esbrinar el seu passat. Autor: Rosalia Dalmau

Pertanyia a Esquerra Republicana i treballava de forner. Li deien En Guillem des Forn i únicament puc assegurar que va desaparèixer. Autor: Rosalia Dalmau

Li deien En Mateu Corredor. El seu fill, Joan, morí afusellat. El seu germà, Joan, també morí afusellat. Ell va desaparèixer i mai no s’ha sabut l’indret en el qual l’assassinaren. Autor: Rosalia Dalmau

Tenia quaranta anys i estava divorciat. És el capdavanter d’una familia prou castigada. El seu nebot, Joan, morí a la seva vora, a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, el vint-i-nou d’octubre del trenta-sis. El seu germà, Mateu, va ser assassinat a qualque cuneta. Asseguren que Joan Pallicer era contrabandista, tot i […]

Tenia vint-i-dos anys i era fadrí. Havia treballat de forner, però estava complint el servei militar a Maó, i el devuit de juliol del trenta-sis, es trobava de permís a Calvià, juntament amb un malhaurat company anomenat Gabriel Calafell. Quan s’assabentà de la rebel·lió militar, en lloc de presentar-se a Capitania, optà per refugiar-se a […]

Li deien En Sollo. Un seixanta anys. Viudo. Treballava el camp i al camp el mataren. Era en una caseta de la seva propietat amb En Francesc Cantó i, sorprenentment, els assassinaren. Un trinxet quedà clavat al meló que anaven a menjar-se. Encara que no s’hagi pogut comprovar, quasi segur que el seu destí fou […]

Manacor Pertanyia al Partit Socialista i compartia amb el seu germà, Antoni, un negoci modest: tenia casetes de fira, cavallets de cartró i pintura que cavalcaven de fira en fira. A aquest home, sembla que l’assassinaren a Son Coletes. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 130.

Vint-i-cinc anys. Fadrí. A les cinc hores de dia set de juny del trenta-set., l’executaren a l’hemicicle del cementiri de la Ciutat de Mallorca. Autor: Rosalia Dalmau