Rosalia Dalmau

El mataren. Autor: Rosalia Dalmau

El mataren. Altra cosa no sé d’ell. Autor: Rosalia Dalmau

Vint-i-sis anys. Li deien En Carboner i pertanyia a les Joventuts Socialistes Unificades. Morí la nit del quinze de gener del trenta-set, juntament amb dos companys del mateix poble. Era sabater. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 131.

Havia nascut a Barcelona feia vint-i-sis anys, però era un ciutadà més: carrer Francisco Sancho, trenta-quatre, primer. Pertanyia a Esquerra Republicana i el tancaren al Castell de Bellver. El dotze d’octubre del trenta-sis, tot i que queia una imperceptible cameta d’aranya, els presos estiraven les cames pel pati d’armes. Rn un moment donat, una de […]

Li deien En Panxeta. Tenia uns quaranta anys i era casat. Treballava d’encarregat d’una serradora i ningú mai no va sentir que es posàs el mot política als llavis. Així i tot el mataren. Autor: Rosalia Dalmau

Quaranta anys. Casat. El seu ofici: feia soles de sabata. El seu partit: el Socialista. El seu càrrec: Batle. L’onze d’abril deel trenta-vuit, compareixia amb vint-i-vuit persones més del seu poble, davant un Tribunal Militar constituït a l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca. De fet era un judici al poble i es […]

Vint-i-set anys. Fadrí. Era pescador d’ofici. El mataren una de les nits més sagnants de la Ciutat de Mallorca; el tres de setembre del trenta-sis, vigília del reembarcament de Bayo. Joan Planelles morí a Son Pardo.  Autor: Rosalia Dalmau

No he pogut esbrinar el seu passat. Autor: Rosalia Dalmau

Trenta-cinc anys. Casat. Era tripulant del vaixell «Trinidad» i va ser acusat d’adhesió a la rebel·lió per la Sala Primera de l’Audiència  Territorial, dia quinze d’agost del trenta-set. Condemnat a mort, fou afusellat juntament amb dos companys delo mateix vaixell, dia nou o dia setze del mes següent. L’execució va tenir lloc a les sis […]

Li deien En Rafael Andreu. Quaranta anys. Fadrí. Treballava de sabater i pertanyia a Esquerra Republicana. Va ser regidor de l’Ajuntament. Gaudia de molta facilitat de paraula … A aquest home se l’emportaren a matar a la carretera de Sóller, juntament amb un altra paisà seu, En Guillem Mossón, però canviaren d’idea i li badaren […]

Cinquanta- tres anys. Tot i que era alacantí, vivia a la Ciutat de Mallorca. El seu ofici? Aiguader. Altra cosa no sé d’ell, que no sigui una data de mort. Morí el vint-i-dos de maig de l’any trenta-set. Autor: Rosalia Dalmau

La seva mort és la nombre…? Una més, certament. Autor: Rosalia Dalmau

Mataren aquest home. Únicament afirm això: el mataren. Autor: Rosalia Dalmau

El coneixien pe’n Verguera. Treballava de picapedrer i deien que simpatitzava amb el Partit Socialista. Havia viscut a Cuba una bona temporada. Ni allà ni aquí, trobà fortuna. Autor: Rosalia Dalmau

Trenta-sis anys. Casat. Treballava de cambrer i havia viscut llarg temps a França. Tal volta allà va establir els primers contactes amb el Partit Comunista i retornà al poble amb Moscú per senyera. Se’l coneixia com el Comunista de S’Arracó i la seva fama el portà a la mort. Tot i que hi ha versions […]

Pertanyia al Front Únic, com el seu pare. Casat. Trenta-set anys. Era comerciant i l’assassinaren a Son Pardo, el tres de setembre del trenta-sis. Autor: Rosalia Dalmau

Li deien N’Andreu de Na Cella. Uns quaranta anys. Casat. Treballava de foraviler i no se li coneixia cap afiliació política. Unicament el to vehement que emprava per defensar les seves tesis, catalogades de radicals, pot esser la causa del seu assassinat. El trobaren mort dins el terme de Manacor. Per Ses Planes. Autor: Rosalia […]

La seva biografia és irrecuperable. El mataren. Autor: Rosalia Dalmau

Cinquanta-cinc anys. Casat. Era jornaler a S’Arracó i possiblement res no li hauria passat si no hagués protegitt Jaume Porcel, conegut com el Comunista de S’Arracó. Joan Pujol i el seu fill Guillem, foren acusats de portar-li menjar, mentre es trobava amagat. Conten que Joan Pujol, quan s’adonà que els anaven a matar, intentà salvar […]

Trenta-set anys. Fadrí. Treballava de cuiner i ignor la seva tendència política. L’assassinaren a la paret del cementiri de la Ciutat de Mallorca, la nit del trenta-u d’agost a l’u de setembre del trenta-sis, tot i que també es dòna com a certa la data del tres de setembre. Autor: Rosalia Dalmau

Vint-i-quatre anys. Fadrí. Era de S’Arracó i treballava de xofer. L’assassinaten juntament amb son pare, Joan Pujol, a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, la nit del nou al deu de novembre del trenta-sis. El delicte que havien comès pare i fill era el mateix: portar queviures a un refugiat, Jaume Porcel, […]

Vint-i-tres anys. Fadrí. Era tripulant del vaixell Jaume II va ser acusat d’adherir-se a la rebel·lió. Va ser sotmès a judici el vint d’octubre del trenta-set a l’Audiència Territorial i el fiscal va demanar per a ell la pena de mort. L’executaren a les sis hores del dia cinc de març del trenta-vuit, a l’hemicicle […]

Vint-i-quatre anys. Fadrí. Era nat a un poble de Càceres anomenat Montehermoso, Santos Pulido, i la casualitat el dugué a morir a terra mallorquina. El setze de juliol del trenta-sis, ell i Joan Giménez, ambdós sergents d’Arti lleria a Menorca, ingressaven a l’Hospital Mi litar de la Ciutat de Mallorca, per tal de sot metre’s […]

Trenta-quatre anys. Casat. Treballava el camp. El detingueren la segona quinzena d’agost del trenta-sis i l’assassinaren a Son Coletes, dia vuit del mes següent … Autor: Rosalia Dalmau

Vint-i-nou anys. Casat. Això és ell: un nom, un ofici i una mort. El nom resta escrit: Joan Quetgles i Serra. L’ofici: jornaler. I la mort, la seva mort: el vuit de desembre del trenta-sis a Manacor. Autor: Rosalia Dalmau

Trenta-un anys. Fadrí. Treballava de xofer. La seva culpa: amagar dins el pou de Son Molí, dos homes perseguits. L’assassinaren un dia d’agost del trenta-sis, en el cementiri de la Ciutat de Mallorca, juntament amb el seu pare, Baltasar Quetgles. Autor: Rosalia Dalmau

Li deien En Sales. Quaranta-tres anys. Casat. Pertanyia a Esquerra Republicana i era tinent de batle. Regentava un comerç de drogueria. Havia estat a l’Argentina i, al retorn, gaudia d’una posició més o manco folgaga. Quan el detingueren, el mes d’agost del trenta-sis, realitzava gestions per refugiar-se en un Consolat. Va trigar una mica a […]

Tenia cinquanta-set anys i treballava de foraviler. Vivia a Ciutat de Mallorca, carrer de l’Impressor Calafat, trenta-u. Dins el pou del seu hort, Son Molí, hi trobaren amagats Jaume Campomar i Julià Cirer. L’encobriment era una falta que no es perdonava. L’assassinaren en el cementiri de la ciutat, el trenta-u d’agost del trenta-sis. Autor: Rosalia […]

Pertanyia a la CNT d’Inca. Era fill d’un carrabiner i li deien de Can Fèlix, L’any 1936 s’afilià a l’agrupació socialista d’Inca. Morí a s’oliverar de Can Ripoll, a mig camí entre Inca i Mancor. Autor: Rosalia Dalmau

Treballava a la «Funeraria Previsora Mallorquina». El trenta de gener del trenta-set, va rebre una notificació urgint-lo a presentar-se a la comissaria de policia. Estrenyat i esporuguit, va presentar-se acompanyat de la seva esposa, Catalina Castro i Cruz. El feren possar sol a les dependències i Catalina va quedar al portal. Més tard li comunicaren […]

El capità d’Artilleria Sebastià Feliu, adreçan-se, en qualitat d’advocat defensor, al Tribunal que jutjava a Ques, va preguntar als seus membres, si cas de condemnar a mort el seu defensat, no els tremolaria el pols. Doncs bé, la resposta fou contundent. No els tremolaria el pols i no els tremolà. Antoni Maria Ques, milionari alcudienc […]

Era un home jove. Fadrí. Possiblement metre d’escola o impressor. El seu record? Una ombra fugissera, inassolible. Deintgut en el Castell de Bellver, un dia. Assassinat, un altre. Un clergue, amic de la familia, acudi a la comissaria de policia per assabentar-se del seu parador. La resposta del funcionari va ser ben lacònica: Aquest home […]

Els trets li segaren la paraula i la vida. Ignor qualsevol altra circumstància. Autor: Rosalia Dalmau

Ignor qui era i d’on procedia. Possiblement vivia a la Ciutat de Mallorca, no ho sé. Únicament tenc una certesa: l’assasinaren a l’hemicicle del cementiri nou de la ciutat, la nit de l’ú al dos de novembre del trenta-sis.

Militar, caporal d’infanteria i administrador del vaixell presó Atlante, Afusellat l’1 d’abril de 1939. Havia arribat a Menorca, en una barca, com a fugitiu de l’illa veïna. 

Cinquanta anys. Casat. Tot i que havia nascut a un poble de València, vivia a Sóller. Carrabiner de professió, exercia el servei de vigilància a Muleta, un dels primer dies de la revolta militar, i un tinent de l’Exèrcit, per a ell desconegut, anomenat Francisco Lizasoaín, el convidà a entregar les armes. Francisco Lizasoaín era […]