Rosalia Dalmau

Li deien En Calabrí. Era mariner i pertanyia al Partit Socialista. Oficialment figura com a desaparegut. Sembla que el despenyaren per la Creueta de Formentor, juntament amb Joan Cerdà. Autor: Rosalia Dalmau

Ignor la seva història. Ignor la seva mort Autor: Rosalia Dalmau

Tenia quaranta-vuit anys i era casat. Desaparegué la segona quinzena del mes d’agost del trenta-sis i, possiblement, morí a Son Coletes.

Li deien En Neula. Vint-i-set anys. Casat. Tot altre record ha quedat esvaït per l’oblit. Autor: Rosalia Dalmau

Vint-i-un anys. Fadrí. Li deien En Baco i feia de foraviler per Sa Marina. No se li coneixia militància política, tot i que era home d’esquerres. Els motius del seu assassinat són difícils de concretar, però potser hagués aconseguit enemistar-se amb el clergat. Una beata del poble, sempre que es comentava la mort d’un montuïrer, […]

El mataren. Desconec el procediment i la causa. Autor: Rosalia Dalmau

Trenta-cinc anys. Fadrí. Era president d’Esquerra Republicana i havia estat tinent de batle quan comandava el poble Joan Mas. Li deien Mossón i treballava de ferrer, Els seus enemics? N’hi coneixien pocs. Conten que una de les poques vegades que va alçar la veu a la seva mare, va ser perquè torrava caragols sobre el […]

Treballava a la fàbrica de sabates de Can Vidal i allí el detingueren. L’executaren a l’Amanecer amb dos paisans seus, el dotze d’agost del trenta-sis. Pertanyia a les Joventuts Socialistes.

Tenia trenta-set anys i era casat. L’assassinaren a la paret del cemenmtiri nou de la Ciutat de Mallorca, la nit del trenta al trenta-u d’agost del trenta-sis.

Era regidor de l’Ajuntament i militant d’Esquer ra Republicana. Treballava de fuster. Detingut amb el seu germà Climent, fou torturat i afuse llat a Son Puigdorfila, el vint-i-tres de setembre del trenta-sis. Tenia trenta-cinc anys i era fadrí. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 77

Tenia uns tranta-nou anys. Casat. Era el batle de Porreres i president d’Esquerra Republicana. Treballava a «S’Alfombrera». Quan va esclatar la revolta militar, procurà amagar-se, cal sabia cert que seria una de les persones més perseguides. Havia prohibit les processons del Dijous i del Divendres Sant i, aquesta decisió, li suposà un trencament gairebé definitiu […]

Tenia trenta-tres anys i era casat. Treballava de sabater i pertanyia a la cooperativa de calçat «La Hormiga». Fou també president de l’Agrupació Socialista. A Joan Garau l’assassi naren juntament amb dos montuïrers, Gas par Mesquida i Miquel Garcias, a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, el nou de setembre del trenta-sis. […]

Tenia uns cinquanta anys i era maçó. Professionalment, s’ocupava de dirigir l’Acadèmia «Santo Domingo de Guzmán» Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 76

Seixanta-set anys. Viudo. Vivia a Porto Cristo i quan es va produir el desembarcament de les tropes de Bayo, la seva casa va quedar dins zona republicana. Treballava de picapedrer. El seu fill, Conrad Garau, també afusellat, va convertir-se en un mestre d’obres de reconeguda vàlua dins el terme. Vivien sota el mateix sòtil. El […]

Tenia uns trenta-cinc anys i exercia de catedràtic de matemàtiques a l’Institut d’Inca. Pertanyia a Esquerra Republicana. Tot i que era un home d’idees més aviat radicals, les dissimulava perfectament amb una forma de ser tranquil·la i reposada. Diuen: «Era un home elegant, distinguit. No semblava d’esquerres». Doncs, a aquest home, l’afusellaren dins el terme […]

Vivia a Felanitx i treballava de pescador. Era casat i tenia trenta-quatre anys, quan el dugueren a la Ciutat de Mallorca, a Son Puigdorfila, i l’assassinaren, dia tres d’octubre del trenta-sis. Autor: Rosalia Dalmau

Vint-i-nou anys. Fadrí. Tot i que era nascut a Tarragona, era fill de pare andalús i criat a la Ciutat de Mallorca. Va cursar els estudis de magisteri a l’Escola Normal, encara que a penes exercí de mestre, perquè ocupà el càrrec de secretari de l’Ajuntament de Santa Eugenia i d’Algaida. Home inquiet, estudiava d’advocat […]

Tenia trenta-tres anys. Era picapedrer i vivia a la Ciutat de Mallorca. Él detingueren el trenta de setembre del trenta-sis i supòs que un vespre el posaren en llibertat. Possible ment les seves despulles, com les de molts de desapareguts, reposen al cementiri de Porreres. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 74

Tenia uns quaranta anys i era casat. El seu ofici: pescador. No mantenia cap mena d’activitat política, cosa que fa gairebé inexplicable la seva mort. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 74

La seva història és totalment desconeguda. Morí. El mataren, això es cert. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 74

Esporles Li deien En Manxador. Pertanyia al Partit Socialista i treballava de carboner. El jutja ren, juntament amb una llarguíssima llista de paisans seus, el catorze de juny del trenta vuit, a l’Institut Ramon Llull de la Ciutat de Mallorca. Condemnat a pena de mort per adhesió a la rebel·lió, la sentència fou execu tada […]

Manacor Li deien En Ginjola. Tenia vint-i-set anys i treballava de picapedrer. Era un home molt perseguit, perquè mantenia una militància activa en el Partit Comunista i les vetllades, a ca seva, impartia lliçons de marxisme a qui el volia escoltar. El detingueren el vuit de gener del trenta-set en una possessió animenada Es Fangar […]

Manacor Li  deien En Garanya. Cinquanta-cinc anys. Casat. El seu ofici : selleter, comerciant, home ric. El seu partit : Unió Republicana. El seu càrrec : Batle de Manacor. Havia estat Gestor de de la Diputació de Balears i compromissari d’Unió     Republicana per a l’elecció del President de la República. Anys enrere, havia actuat […]

Manacor El record sempre és vençut pel temps i, al capdavall, resta l’entramat burocràtic com a testimoni de la història. Aquest home, Antoni Amengual, havia nascut el vint-i-cinc d’abril de mil vuit-cents noranta-quatre. Era casat o camperol. El mataren possiblement a Son Coletes, el vint d’agost del trenta-sis. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. […]

Calvià Es un més dels morts de les carreteres. La seva mort sols fou una tragèdia: sobre un record familiar de tragèdia: l’afusellament del seu germà: Antoni. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 24

Ciutat de Mallorca Tenia vint-i-sis anys i exercia de dependent. Era fadrí. Cientificament morí d’hemorragia interna. és, aquesta, una manera de llevar aspror a la veritat, perque la veritat nua provoca esgarrafança als mateixos botxins. Bartomeu Amengual va ser mort a la possesió de Can Valero, situada en el camí de Son Anglada, juntament amb […]

(Capdepera – 1890 – Cartagena 1942) Marí de guerra i polític- Cartògraf de l’armada, estigué destinat a Vigo, Granada i Madrid. El 1931, s’acollí a la Llei Azaña i es retirà de l’exèrcit. Durant la II República (1931-36), fou president de l’Agrupació Socialista de Capdepera. El novembre de 1936, fugí amb una barca a Menorca. […]

El mataren. De fet els detalls cobren poca importància quan és palesa la certesa de la mort. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

El mataren a qualque indret desconegut. Un dia desconegut, també. Ha estat impossible reconstruir el seu passat. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Campos Tenia quaranta-tres anys i era fadrí. Les seves afinitats polítiques? Militava a Esquerra Republicana. El seu ofici? Era camperol. El crivellaren, la nit del vint d’agost del trenta-sis, a s’Indioteria, prop del Torrent B Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Quaranta-dos anys. Fadrí. Sols sé que morí en estranyes circumstàncies: el trobaren mort a la vora de la platja d’El Molinar, la nit del vint-i-nou al trenta de juny de l’any quaranta-dos. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Els trets acabaren en la seva vida. És l’únic que sé. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Seixanta-vuit anys. Casat. Morí a Génova, a les set de la tarda del dos de juny del trenta-vuit, juntament amb Joan Torres i Ferrer. Ni l’indret ni l’hora, eren propicis a la mort violenta. Capella, Ll. (1989) Diccionari Vermell, Mallorca. Ed. Moll, p. 22

Búger Li deien de Can Ros i tenia trenta-quatre anys. Treballava de missatge i no estava afiliat a cap partit polític. En el judici celebrat dia vint d’octubre del trenta-sis a la Caserna del Carme de la Ciutat de Mallorca, l’acusaren de traïció. Sembla que havia dit que havia sentit com un dels aviadors rojos […]

Llubí Era sacerdot. Va ser l’únic eclesiàstic que trobà la mort a Mallorca. Ignor les raons que l’empengueren a reptar el poder militar, desoint les consignes d’una Església pactista. Jeroni Alomar vivia folgadament. Exercia de vicari vitalici del seu poble nadiu, Llubí, i dedicava bona part dels temps lliure a caçar. Vivia a la Ciutat […]

Llubí Era rellotger i vivia a Manacor. Tenia quaranta-dos anys, esposa i dos fills. Desaparegué la segona quinzena d’agost del trenta-sis, juntament amb la seva muller, Margalida Jaume.  Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 21